tag:blogger.com,1999:blog-46065443902251663472024-02-18T22:00:19.579-08:00Guòndarful RaixaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-40617249923785069472015-09-27T06:42:00.002-07:002015-09-28T00:59:43.257-07:00Mari no és un nom de tieta<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mari El podria ser el nom d'un país èlfic, però en canvi és el nom d'una de
la vintena de repúbliques de la Federació de Rússia. Està situada al curs mitjà
del Volga, una regió prolixa en repúbliques nacionals, i el seu topònim
significa 'país dels mari', perquè és el territori on el poble mari s'organitza
administrativament. He dit poble mari, sí. Existeix el poble mari. I abans que
se us acudeixi fer l'acudit de "la meva tieta també se'n diu", us diré que és
un grup ètnic de llengua finoúgrica i, sorpresa, sorpresa, religió pagana. Són
els últims pagans d'Europa. O, com em va dir un mari: "Els <i>únics</i> pagans d'Europa".<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrVKRIgBQNEscRxPNy-y3Mryf_GhyphenhyphenBuGaS9ES-LxO1Um9It0KYUPPZ0eNZrUUq3lGF86ZoUWbwqu7UN5LPi92B53umP3HZDiJikRc1PdoDUqCp0GKiJpPR4lipVq1v4XdgSFcPOCCcTsQ/s1600/DSCF6102.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrVKRIgBQNEscRxPNy-y3Mryf_GhyphenhyphenBuGaS9ES-LxO1Um9It0KYUPPZ0eNZrUUq3lGF86ZoUWbwqu7UN5LPi92B53umP3HZDiJikRc1PdoDUqCp0GKiJpPR4lipVq1v4XdgSFcPOCCcTsQ/s400/DSCF6102.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El president de Mari El ha convertit la capital, Ioixkar-Olà,<br />en una mena de parc d'atraccions. A la foto, ehem, Bruges.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En realitat a Mari El no només hi viuen mari, ni tots els mari viuen a Mari
El. Tampoc tots els mari són pagans, de la mateixa manera que hi ha altres
pobles a Rússia que practiquen religions similars a la dels mari (com alguns
txuvaixos i udmurts). La República de Mari El (capital, Ioixkar-Olà) té una
població d'unes 730.000 persones, de les quals un 43% diuen ser mari, un 47,5%
russos i la resta es reparteix entre tàtars, txuvaixos i altres. A més, els
mateixos mari no formen una comunitat lingüística i cultural homogènia, sinó
que se'n poden distingir dos grups: els mari dels prats i els mari dels turons
(<i>olyk mari</i> i <i>kyryk mari</i>, respectivament). A part de parlar llengües similars
però diferents, els mari dels turons i els dels prats han tingut al llarg de
la història més o menys interacció amb els altres pobles de la regió,
principalment amb els russos i els tàtars, i això ha tingut un impacte
definitori a l'hora de modelar els dos pobles, sobretot pel que fa a la
religió: mentre que els mari dels turons són majoritàriament ortodoxos, entre
els mari dels prats encara n'hi ha molts que practiquen la seva religió
ancestral de veneració dels déus de la natura. I fins i tot entre aquells que
en algun moment o altre de la llarga història de conversions van adoptar el
cristianisme és molt comú el que ells anomenen <i>marla vera</i>, o 'fe mari', és a
dir, considerar-se oficialment ortodoxos però practicar simultàniament les dues
religions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La religió tradicional mari, tal com se l'anomena oficialment, consisteix
en el culte a un seguit de déus i esperits que es materialitzen en elements de
la natura. En aquest sentit, molts mari rebutgen la paraula paganisme, al·legant
que no veneren els elements de la natura en sí, sinó els déus i esperits materialitzats
en aquests elements (arbres, rius, fenòmens meteorològics, el cel...). A mi, personalment,
m'agrada pensar que en realitat és una religió politeista, que em peguin si no
tinc raó. <o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkUkv9tlUxOZGhiT9X-6nrSaZYKqJ8B4SM6LysDtIeZD_Wg5Nh1UpN76DfRWh-FleCfCUJy6ZohjqX8qYAFoutep-QmbAwb72KGNf0ytGQ2t9ibyUE_SWq9Os60Olo1kB2kFbqJAy0Rk/s1600/DSCN0210.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxkUkv9tlUxOZGhiT9X-6nrSaZYKqJ8B4SM6LysDtIeZD_Wg5Nh1UpN76DfRWh-FleCfCUJy6ZohjqX8qYAFoutep-QmbAwb72KGNf0ytGQ2t9ibyUE_SWq9Os60Olo1kB2kFbqJAy0Rk/s400/DSCN0210.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Davant de la suposada sepultura de Txumbylat<br />amb un organitzador de la pregària.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El panteó mari està presidit per Kugu-Iumó, el gran déu, o el déu cel. Altres
deïtats importants són Mlande-Ava (Mare Terra), Püreshö-Iumó (el déu
predeterminador de les coses), Tylze-Iumó (el déu de la lluna) i molts, molts
més. Aquest panteó ha anat variant i incorporant deïtats al llarg dels segles, influït
per les cultures monoteïstes veïnes; ho demostra que al segle XIX comença a
haver-hi referències a un déu únic, Tüng Osh Poro Kugu Iumó, o el 'gran déu
únic brillant i bondadós'. Una altra mostra d'això és que amb l'augment del
poder del tsar al segle XVII apareix també el déu del tsar, Kugezhan-Iumó. La
religió tradicional mari és una religió pragmàtica, apareguda en un medi rural
i adaptada a les necessitats del poble que hi viu. D'aquí que, més que palles
mentals metafísiques, la religió mari hagi desenvolupat pregàries per demanar
bones collites, salut per a la família, els ramats i les abelles (l'apicultura ha tingut tradicionalment un paper molt important en l'economia dels mari) i, en general, el benestar
físic i material.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els temples dels mari són els boscos, o, més concretament, les arbredes
sagrades (<i>küsoto</i>). Originalment, quan els boscos ocupaven la major part del
territori de l'actual Rússia, els mari resaven en seccions del bosc
considerades sagrades. A mesura que es van anar talant aquests boscos al llarg
dels segles, les parts sagrades (que es van deixar intactes) van quedar com arbredes
sagrades enmig dels camps. Actualment tot poble mari té com a mínim una arbreda
sagrada, i és molt pintoresc veure-les a uns quants metres dels pobles mentre
viatges per les zones més rurals de la república (que ja és molt rural tota
ella). Hi ha arbredes sagrades de diferents tipus i mides. N'hi ha de
familiars, n'hi ha que pertanyen a tot un clan o a un poble, i n'hi ha de 'mundials',
és a dir, que pertanyen a tots els mari. Aquestes arbredes, veritables temples naturals,
solen estar marcades amb una 'porta' feta de branques i teles cerimonials. A dins
està prohibit fumar, beure alcohol, embrutar i fer-hi les necessitats (força
lògic...), així com trencar branques o arrancar plantes, parlar per telèfon,
parlar en veu alta o de temes no escaients (política, per exemple), i es demana
no entrar-hi tenint pensaments negatius i violents. Solen estar impecablement
netes, però per si de cas abans de les cerimònies es netegen. Jo no sóc una
persona donada a les mistificacions, però he de reconèixer que quan vaig entrar
en un d'aquests boscos sagrats vaig tenir la sensació d'entrar en un lloc molt
antic. La nota discordant era el cotxe de policia que vetllava, suposadament,
per la seguretat dels creients, la majoria velletes habillades amb el vesttit
tradicional mari i amb mocadors virolats al cap. Tampoc devien conèixer les
normes de comportament a dins del bosc sagrat un dels policies, que insistia a
perseguir-me per parlar del Barça, ni un home, que va arribar al moment
culminant de la cerimònia i em preguntava a crits per la situació política a
Catalunya. Vaig haver d'escapar-me de tots dos per gaudir del moment, força
màgic, en què els sacerdots oficiaven la pregària final i un centenar de
persones, agenollades al bell mig d'un bosc centenari, resaven en silenci capcots
en senyal de respecte a la mare natura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcnGb6GGo9ws0grxj2H65whoPYjBWiC36oqQGFcNB8yhkpicnVZJv7Yru3h_TkCIZXAvGyAKOX7Nt0Z6OreKgghw3sVbUASU0aRxRU03Cn5Nsn5rO_B_2Nq6ZwOr9oWu8HQFXirBpok5o/s1600/DSCN0205.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcnGb6GGo9ws0grxj2H65whoPYjBWiC36oqQGFcNB8yhkpicnVZJv7Yru3h_TkCIZXAvGyAKOX7Nt0Z6OreKgghw3sVbUASU0aRxRU03Cn5Nsn5rO_B_2Nq6ZwOr9oWu8HQFXirBpok5o/s400/DSCN0205.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Actuació d'un grup de música tradicional mari durant el Peledyix Pairem</i></td></tr>
</tbody></table>
</span><span lang="EN-GB"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La pregària (<i>kumaltysh</i>) es la principal cerimònia religiosa mari. Les
pregàries només es poden celebrar dies concrets (dilluns, divendres o diumenge)
i poden ser familiars, de clan, de poble o 'mundials', depenent del qual se
celebraran en una arbreda sagrada o altra. La que vaig presenciar jo era 'mundial',
i va tenir lloc a l'indret més sagrat dels mari, la muntanya de Txumbylat, en
territori de la província de Kírov. Txumbylat va ser un príncep mari mític (o
mitificat) que al segle XI que va unificar les tribus mari, va iniciar la
construcció de ciutats i va establir les normes litúrgiques que encara perduren
avui en dia. Cal dir que la gran roca on durant segles van resar tant els mari
com els udmurts va ser dinamitada el 1830 per ordre del Ministeri d'Exteriors
de l'Imperi rus a petició de l'Església ortodoxa. Avui en dia hi ha dues roques
on es creu que pot estar enterrat el príncep Txumbylat, tot i que hi ha poques eviències
que ho demostrin. Els creients
insereixen a les escletxes d'una d'aquestes roques monedes d'un, dos i cinc
rubles, es a dir, les monedes platejades, que substitueixen les monedes i
objectes de plata de què es feia ofrena antigament. Plata o no plata,
actualment en una d'aquestes escletxes hi viu una granoteta a qui ningú no fa
mal (només faltaria, en una arbreda sagrada fer mal a un animal!) i que es
deixa acaronar el caparró.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiM2UpXACmS1ER4gVxnyLaLfa6YlCW3qL-egJ4ld9wb34fzHKFNPIU9LHpfFPMFVhFWp_I229UJyaQD139ZjrGLernwxebWmQVt_SZGBwsXiTfgtaNP0CY2PghfCTtS0OHhs1qPnefIEQ/s1600/DSCF6034.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiM2UpXACmS1ER4gVxnyLaLfa6YlCW3qL-egJ4ld9wb34fzHKFNPIU9LHpfFPMFVhFWp_I229UJyaQD139ZjrGLernwxebWmQVt_SZGBwsXiTfgtaNP0CY2PghfCTtS0OHhs1qPnefIEQ/s400/DSCF6034.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Bilingüisme rus-mari dels turons a Kozmodemianks.<br />Algunes plaques també contenen el nom en mari dels prats.</i></td></tr>
</tbody></table>
</span><span lang="EN-GB"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les pregàries les oficien els sacerdots, que en mari s'anomenen <i>kart</i>, un
exemple més de la permeabilitat de les cultures del Volga i de la interacció
que hi ha entre elles, o si més no de la influència de les cultures més potents,
ja que <i>kart </i>és una paraula d'origen tàrtar que en aquest idioma significa 'vell', 'ancià'. Una altra mostra d'aquesta
influència és la paraula <i>pairem</i> (del turc o tàtar <i>bairam</i>), que significa 'festa' en tots dos idiomes. Si això no us convenç, penseu que 'hola' en mari es diu <i>salam
lizhe</i>, amb variacions dialectals com <i>salamnik</i> o <i>tsalamanikum</i> o <i>manikm</i>. Jo
trobo molt maco això que en una llengua semblant al finès parlada als boscos de
Rússia se saludin amb una paraula àrab, una llengua nascuda als rigorosos
deserts de la península aràbiga.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxp-rRdIkK-FBzwtQOEAgvN6LFIy5qt5n1FPGVlR08wk8vOhAbIG1X3NszYYyDe9SFdeg6yT9x-RXVED_W8pY0W0k0ilv4JvP9_BsM_SZ4G6rUqd9-FzttahweNk5JZbzpmsW83ncw7uE/s1600/DSCF6022.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxp-rRdIkK-FBzwtQOEAgvN6LFIy5qt5n1FPGVlR08wk8vOhAbIG1X3NszYYyDe9SFdeg6yT9x-RXVED_W8pY0W0k0ilv4JvP9_BsM_SZ4G6rUqd9-FzttahweNk5JZbzpmsW83ncw7uE/s400/DSCF6022.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Kozmodemiansk, capital de la regió dels mari dels turons<br />(Gornomariiskii raion), a la República de Mari El</i></td></tr>
</tbody></table>
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però no m'enrotllo, segueixo amb les pregàries. Un element important de
la religió mari són les ofrenes i els sacrificis. Sí, sacrificis. La religió
mari requereix sacrificis d'animals als déus. Antigament se sacrificaven bous,
cabres, xais, marrans i ovelles. Havien de ser animals sans, forts i bonics. Avui
en dia se sacrifiquen oques i ànecs. El sacerdot du a terme un ritus per
assegurar-se que els déus acceptaran l'animal: li esquitxen les ales amb aigua,
i si s'espolsa, vol dir que l'ànec o oca en qüestió són aptes per al sacrifici.
Un cop han estat 'acceptats' pel déu de torn, li fan acotar el cap prement-li
el coll amb un bastó, en senyal de submissió al déu, i després, cataclac!
Ganivetada i cap a l'olla. Com us podeu imaginar, aquest aspecte no pot no
crear polèmica, de manera que els mari no en solen fer gaires escarafalls.
Recordo que, tot just arribar a la part central del bosc sagrat, on es fan les
ofrenes i les pregàries, un home em va ensenyar una bossa de plàstic que,
visiblement, contenia carn, i em va dir sense que li preguntés res: “Carn de
cavall per a l'ofrena... la carn és comprada, no hem sacrificat cap cavall”. El
que sí se sacrifica, com ja he dit, són ànecs i oques. Un cop morts, els
ajudants dels sacerdots els plomen, i després els posen sencers en uns grans
calders de ferro colat penjats d'un travesser al costat de l'altar d'ofrenes.
La carn, un cop acabada la cerimònia, serà consumida per tots els presents, i
les restes (tant la carn que no es mengi, com ossos i plomes) es cremaran abans
d'abandonar l'arbreda. Ningú no es podrà endur res a casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant la cerimònia els sacerdots oficien tres pregàries: durant la
purificació amb foc, la purificació amb aigua, després de la preparació del
brou cerimonial, durant les ofrenes i abans de sortir del bosc. <o:p></o:p></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim3-OOyoy0fuaOdXHPA9EBFa2u5fNut95NUfCgvmV023ExWcTfuyrQepBGwrLlm3RXVPYCZpsjTG0zFJw_KxdYEeFFIjWXBkSyxpbUw84U1JrBmxxwyXPx1zuQSZcKHUd7jLXYrFEZbvA/s1600/DSCN0183.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim3-OOyoy0fuaOdXHPA9EBFa2u5fNut95NUfCgvmV023ExWcTfuyrQepBGwrLlm3RXVPYCZpsjTG0zFJw_KxdYEeFFIjWXBkSyxpbUw84U1JrBmxxwyXPx1zuQSZcKHUd7jLXYrFEZbvA/s400/DSCN0183.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Els 'kart', o sacerdots, durant un parlament en el marc de la Festa<br />de les Flors, o Peledyix Pairem. </i></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les ofrenes no només són animals, sinó que els creients porten a l'altar monedes, draps, diferents tipus de pans, <i>bliný</i> (<i>crêpes</i>),
mató, espelmes de cera natural (no poden ser comprades a les esglésies!)... tot
ha de ser casolà i natural. Excepte les monedes, clar. Antigament els draps
havien de ser teixits i brodats a casa, però avui en dia tothom porta draps
comprats. Per fer l'ofrena, els creients (i jo) es disposen en files davant
dels sacerdots, que al seu torn estan drets davant de l'altar. Van rebent les
ofrenes de cadascú i beneeixen o llegeixen una pregària als fidels (i a mi) i
després deixen les ofrenes a l'altar. Aquest altar es munta i es desmunta cada
cop que hi ha una pregària (en algunes arbredes se n'hi fa una a l'any i prou)
i està fet de troncs i branques lligats entre sí, suposo que d'arbres portats de
fora de l'arbreda sagrada. L'altar sempre és al costat de l'<i>onapu</i>, el
principal arbre sagrat, dedicat a Kugu-Iumó, que serveix de nexe entre el
nostre món i el món celestial. Durant els rituals aquest arbre s'enrama i s'hi
fixa una espelma. En un bosc sagrat hi pot haver altres arbres dedicats a diferents
deïtats, però el principal sempre és l'<i>onapu</i>. Al final de la pregària, tots
els pans seran consumits (o cremats) juntament amb la carn i el brou, les
tovalloles es reparteixen entre els assistents i les monedes se les queden els
sacerdots (suposo).<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdasHMdgn_bvojFY3WWslM2FCCvauUDGsAVExWJWOeM0_87IheCwA1pjOnohHplHdyIj-VFBfXs1_NJUCem0X8wdnKxeA1ZJOwI_hxhnhEJh1iCz5Xu_s_qA-fsAc75k6e1qxfIiasDsw/s1600/DSCF6013.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdasHMdgn_bvojFY3WWslM2FCCvauUDGsAVExWJWOeM0_87IheCwA1pjOnohHplHdyIj-VFBfXs1_NJUCem0X8wdnKxeA1ZJOwI_hxhnhEJh1iCz5Xu_s_qA-fsAc75k6e1qxfIiasDsw/s400/DSCF6013.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Museu etnogràfic de Kozmodemiansk un dia molt assolellat.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En aquestes cerimònies és difícil, per no dir impossible, destriar l'element
religiós del nacional. Molts dels assistents van vestits amb la roba tradicional
mari: camises i pantalons o faldilla de color blanc, amb brodats al pit, la
cintura i l'esquena. Aquests brodats amaguen una simbologia antiquíssima i molt
complexa i tenen una funció protectora. Els <i>kart</i> van vestits completament de
blanc i porten un capell de feltre molt característic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En contra del que es podria pensar, a la Rússia medieval el poder es va
mostrar, en general, tolerant vers el 'paganisme' mari. Hi ha notícies fins i
tot d'un edicte d'Ivan el Terrible (estem parlant del segle XVI) que prohibeix
la cristianització forçosa dels mari. Això sí, al llarg del segle XVII es van
prendre tot un seguit de lleis que oferien avantatges i eximien d'obligacions a
tothom que acceptés la fe cristiana. És probable que aquesta política motivés
les conversions interessades i permetés la preservació de la religió mari (recordeu
la 'fe mari'). Però com sol passar sempre que dos pobles conviuen en un mateix
territori, en cert moment el més poderós va fer tot el possible per assimilar
el més feble. Ja he explicat com al segle XIX la roca sagrada de Txumbylat va
ser volada a petició de l'Església ortodoxa. El poder soviètic, bel·ligerant
amb totes les religions, va tenir en la religió mari una presa fàcil. Víctima
dels prejudicis ancestrals contra el paganisme i de les noves polítiques
antirreligioses, els mari van veure com se'ls prohibia la celebració de
pregàries i com es talaven moltes de les arbredes sagrades. Però tot té un
preu, i avui en dia encara s'expliquen històries de brigades de llenyataires o
directors de <i>kolkhoz</i> que morien en circumstàncies estranyes després d'haver
destruït un <i>küsoto</i> o d'haver talar un <i>onapu</i>. Malgrat les prohibicions,
però, fins i tot durant l'època soviètica es va mantenir viva la religió tradicional
dels mari, que s'</span><span lang="EN-GB">ocultaven</span><span lang="EN-GB"> </span><span lang="CA">de les autoritats resant a casa en silenci, o anant en petits grups a
boscos sagrats secrets a hores intempestives. Em van explicar que durant aquest
període de prohibicions molts alcaldes o directors de <i>kolkhoz</i> feien els ulls
grossos davant d'això, o fins i tot participaven en les pregàries, arriscant-se
a ser empresonats o, pitjor, perdre el carnet del partit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui en dia la religió mari és totalment legal, i a principis dels anys
2000 les comunitats religioses van començar a registrar-se com a organitzacions
i unificades en una organització religiosa central.<o:p></o:p></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmd44sMBYIkT55wDqOZggbCdLOdHtBMgQnEM9oZ-VSdEB6egEuJBbv7IEsy0aa8V5mEP_4tZ8f0HCm0bLfR-nbzDSCvvEtGeTOyZy3ZdeVseMI1BFfppXfk_5mXPg_qVr1Uz4lnD6NzdI/s1600/DSCN0173.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmd44sMBYIkT55wDqOZggbCdLOdHtBMgQnEM9oZ-VSdEB6egEuJBbv7IEsy0aa8V5mEP_4tZ8f0HCm0bLfR-nbzDSCvvEtGeTOyZy3ZdeVseMI1BFfppXfk_5mXPg_qVr1Uz4lnD6NzdI/s400/DSCN0173.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Desfilada de grups de dansa tradicional de totes les regions de<br />Mari El durant el Peledyix Pairem a Ioixkar-Olà.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Més enllà de l'aspecte religiós, sembla que actualment està tenint lloc una
mena de ressorgiment cultural i lingüístic mari. La presa de consciència és
important, però cal no oblidar que la situació de les llengües finoúgriques a
la Federació de Rússia és dramàtica. Recordo que quan vaig ser a Kozmodemiansk,
la principal població del territori on viuen els mari dels turons, la gent gran
i de la meva generació parlava entre sí en mari, però als nens els parlaven en
rus. La situació del mari dels prats potser no és tan negativa, segurament
perquè numèricament són molts més i és el dialecte (perdó, idioma) que es parla
a gran aprt del territori i a la capital (tot i que el mari es parla de manera
predominant als pobles). Hi ha una emissora de ràdio en mari, que tot sigui dit
veu com cada any li redueixen les hores d'emissió, una certa intel·lectualitat que
reivindica els drets lingüístics, i una producció literària, teatral i musical
discreta però valorada i visible. La família Andrópov, que em va convidar a
passar uns dies al seu poble i amb qui vaig assistir a la pregària a la
muntanya de Txumbylat, continua transmetent l'idioma als seus fills, tal com fan
tants altres. A diferència del que vaig veure a Kozmodemiansk, al poble d'Andropsolà
els nens i els adolescents parlaven tots en mari. Això sí, els més petits només
tenien l'oportunitat de veure dibuixos en rus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Abans d'anar al poble, vaig celebrar amb els meus amics el Peledyix Pairem
(la Festa de les Flors) a Ioixkar-Olà. Les cançons, balls i converses en mari
eren omnipresents. Una situació molt diferent a la de fa només una dècada (o
menys), quan parlar mari a les ciutats es considerava de mal to i motiu de
burla o ofensa i 'mari', en comptes d'un gentilici, era un insult sinònim d''inculte'.
Esperem que això no es torni a repetir mai més.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-19538999789269643252015-01-15T03:17:00.000-08:002015-01-15T04:01:57.215-08:00Teniu que anar al teiatru tàtarAhir vaig anar al teatre. Al teatre tàtar. A Moscou. Sí.<br />
<br />
La companyia del Teatre <span class="hiddenSpellError">Galiasgar</span> <span class="hiddenSpellError">Kamal</span>
estrenava la seva gira per Moscou, si és que en el llenguatge de la
faràndula es pot anomenar estrictament 'gira' a representar durant una
setmana a Moscou les obres que habitualment representes a Kazan. Perquè
el Teatre G. <span class="hiddenSpellError">Kamal</span>
és el principal teatre de Kazan; el teatre en si està situat en plenes
entranyes de la capital tàrtara i es manifesta en forma de mola de
ciment que priva el centre de Kazan de vistes moderadament pintoresques
al llac <span class="hiddenSpellError">Kaban</span>,
que en rus vol dir 'senglar' però en tàtar segurament no. La teulada
podria allotjar competicions de salt d'esquí, però té la sensibilitat
d'estar pintada de color verd turquesa.<br />
<br />
La companyia del <span class="hiddenSpellError">Kamal</span>
no va portar el seu edifici a Moscou, però poc els en va faltar,
almenys si jutgem pel muntatge escenogràfic de l'obra que vaig anar a
veure. Bé, la veritat és que contenia tots els elements característics
d'uns Pastorets, però estic en una edat impressionable. L'obra en
qüestió es titula <i>El xal blau</i>, en rus <i><span class="hiddenSpellError">Golubaia</span> xal</i>, i en tàtar <i><span class="hiddenSpellError">Zenguer</span>
xel</i>. Perquè l'obra era en tàtar, tot i representar-la a Moscou; i
per tal que els llecs en aquesta bella llengua entenguéssim de què anava l'obra a l'entrada se'ns oferia l'oportunitat de prendre, prèvia donació
d'un dipòsit de cent rubles, un aparell amb auricular per sentir la
interpretació al rus mentre gaudíem de la interpretació dels actors a
l'escenari. El mateix mètode que, si no recordo malament, es fa servir a
altres teatres de Rússia quan presenten obres en llengües 'nacionals'
(o sense les cometes, com vulgueu).<br />
<br />
L'obra en qüestió es va estrenar
el 1926, i des d'aleshores s'ha anat reposant sense repòs. Narra les
desventures amoroses de la pobra <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span>, una bella joveneta d'un poble tàtar que des de fa dos anys espera que el seu estimat <span class="hiddenSpellError">Bulat</span>, un mite local, torni de les mines on ha anat a treballar per estalviar i casar-se. Entre tornades i estrofes de folklòriques <span class="hiddenSpellError">cançonelles</span> (que ens van traduir al 20%), balls populars i escenes de <span class="hiddenSpellError">romanticoies</span> murrieries entre els dos gèneres, la germana d'en <span class="hiddenSpellError">Bulat</span> comunica a cau d'orella a la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span> que el seu platònic <span class="hiddenSpellError">maromo</span> tornarà al poble la vigília del <span class="hiddenSpellError">Sabantui</span> [festa tàrtara que se celebra abans de la sega. O de la sembra, o de la collita, tant fa -<span class="hiddenSpellError">N</span>. del. <span class="hiddenSpellError">T</span>.-]<br />
<br />
En <span class="hiddenSpellError">Bulat</span> arriba envoltat d'una aura d'heroisme i admiració i, a sobre, reparteix regals entre les <span class="hiddenSpellError">fèmines</span>. Per a la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span> ha portat un xal blau que es veu que és molt maco i molt fi. I es prometen i acorden casar-se la setmana següent.<br />
<br />
Però la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span> és una <span class="hiddenSpellError">orfeneta</span> que viu amb el seu oncle que la maltracta, i que a més està <span class="hiddenSpellError">compinxat</span> amb l'<span class="hiddenSpellError">ixan</span>
local (una mena de mul·là), un vell xaruc que viu sense fotre brot
engalipant les bones gents perquè li facin donacions de blat, ous,
gallines i pollastres a canvi de rituals religiosos que s'inventa. I
també es beneficia les jovenetes, a qui alerta dels perills que corren
els seus pits, que es tornaran peluts si no li deixen que els apliqui
uns encanteris que ell coneix. Un campió, vaja.<br />
<br />
Total, que el tiet obliga a la pobra <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span> a casar-se'm amb l'<span class="hiddenSpellError">ixan</span>, en <span class="hiddenSpellError">Bulat</span> es baralla amb el tiet i el mata i ja tenim el drama. En <span class="hiddenSpellError">Bulat</span> fuig del poble, la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span> acaba vivint una existència còmoda però desgraciada amb les altres mullers de l'<span class="hiddenSpellError">ixan</span> fins que en <span class="hiddenSpellError">Bulat</span>
torna del bosc on s'amaga amb altres fugitius de la llei i entre tots
acaben fotent una pallissa als dos dolents molt dolents i se suposa que
al final es casa amb la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span>, perquè si no, ja em diràs.<br />
<br />
Total, que vaig assistir a la representació d'un melodrama <span class="hiddenSpellError">nyonyo</span>
amb final feliç. Però és igual, perquè l'interès que potser no tenia
l'obra el tenien els elements que la precedien i l'envoltaven.<br />
<br />
Per començar, jo trobo interessantíssim que a Moscou es representi una obra en tàtar, digueu-me <span class="hiddenSpellError">freak</span>. Al vestíbul del teatre la '<span class="hiddenSpellError">tataritat'</span> de l'esdeveniment es revelava amb les <span class="hiddenSpellError">tiubiteikes</span> i <span class="hiddenSpellError">kalfaks</span> de gala que cofaven el cap d'alguns homes i dones grans, respectivament. Alguns joves combinaven la <span class="hiddenSpellError">tiubiteika</span>
amb l'americana i la corbata. Jo afinava l'orella i intentava captar
fragments de converses en tàtar i em preguntava una vegada més d'on ve
la fascinació dels tàtars pel turquesa, plasmada en aquesta ocasió en
una abundància poc habitual d'aquest color en els vestits, mocadors de
cap i indumentàries variades dels assistents.<br />
<br />
Asseguts a la sisena fila de la platea abans que sonés el tercer timbre, la meva amfitriona, la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span>,
m'explicava l'argument i els secrets de l'obra quan dues altres
espectadores que ens seien a prop van ficar cullerada a la conversa.
Aquí he d'aclarir que el públic estava compost predominantment per dones
de més de cinquanta anys, segment de la població en el qual se situen
la majoria de les meves admiradores.<br />
<br />
- Vostè és tàrtara? De Kazan? – pregunta la meva veïna a la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span>, que se la mira amb recel.<br />
<br />
- Sóc tàrtara, però no de Kazan.<br />
<br />
- D'on? – a la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span> li puja una mica la mosca al nas, però es conté.<br />
<br />
- De la regió de X.<br />
<br />
- Ah, sí, ja ho conec. Fa molt que és a Moscou? Nosaltres vam venir aquí fa sis anys.<br />
<br />
- <span class="hiddenGrammarError">Jo en fa</span> vint que visc aquí.<br />
<br />
I després li van preguntar per la feina, i resulta que la nora o la filla de la senyora preguntadora era metgessa, com la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span>, etc. Sempre em fa gràcia com els tàtars sondegen els seus compatriotes, sobretot fora del <span class="hiddenSpellError">Tatarstan</span>, per intentar trobar coneixences o parentius comuns, o per intentar encolomar algun fill o filla.<br />
<br />
- No té res de graciós, són uns pesats, no et desitjaria haver de passar un interrogatori tàtar – em deia un dia la filla de la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span>, que m'agrada més que la seva mare però que com que no era a Moscou no va venir a l'obra.<br />
<br />
Quan la senyora de la butaca del costat ja va tenir a tothom identificat, amb la <span class="hiddenSpellError">Gulfià</span>
i la senyora del davant van començar a valorar l'obra que ens
preparàvem a veure. Un clàssic de la dramatúrgia tàrtara, entre totes
juntes l'havien vist mig centenar de vegades, em sembla.<br />
<br />
- I que n'és
de maca! A nosaltres ens agrada molt. A tots els tàtars els agrada molt <i>El xal blau</i> – i recordaven el repartiment d'actors que la
representaven als anys vuitanta, i noranta...<br />
<br />
- Parlen un tàtar tan
ric i maco... clar que amb la traducció t'ho perdràs. Llàstima –i així
va ser, perquè la senyora que llegia la traducció va callar més que no
pas garlar.<br />
<br />
- A moments rius, a moments plores... és una obra boníssima! – deia una senyora de bondadosos ulls blaus <span class="hiddenSpellError">amongolats</span>, galtes molsudes i ros platí.<br />
<br />
M'expliquen
que als censors els van passar per alt alguns elements de l'obra
crítics amb el tsar, com quan s'insinua que els cosacs que defensen les
fronteres de Rússia poden destruir el poble i matar els seus habitants.
Però jo penso: "Si l'obra es va escriure el 1926, les crítiques al tsar
haurien de ser més que benvingudes, no?". Més congruent sembla que als
anys 90 volguessin evitar que es representés, perquè el clergat musulmà
(o el clergat i punt) en surt força mal parat. M'expliquen també que en
una ocasió pels motius que fos no es va trobar cap actriu jove que
pogués interpretar el paper de la <span class="hiddenSpellError">Maissarà</span>,
i la va encarnar una dona gran, no gaire escaient per al rol de
jovencella casadora. I abans que comencen a riure-us-en us recomano que
mireu la sèrie que va fer TV3 de <i>Mirall trencat</i> i que compareu l'edat
que té la Teresa al principi de l'obra i la que aparenta l'actriu.<br />
<br />
Però,
vaja, malgrat una cosa i l'altra, vaig tenir molts 'inputs', i vaig
aprendre i deduir coses. Una de les més destacables, però, va ser al
principi, quan diferents peixos grossos de la companyia del <span class="hiddenSpellError">Kamal</span>, del teatre de Moscou on es representava l'obra i la representació permanent del Govern del <span class="hiddenSpellError">Tatarstan</span> a Moscou, un senyor (actor d'un altre teatre, crec) amb un cap de <span class="hiddenSpellError">rectangularitats</span>
blanes i una bona tofa de cabells va pixar molt fora de test i de text
dient: "En un moment com l'actual, quan un setmanari francès vexa el
profeta dels musulmans, igual que fa un temps les idiotes de les <span class="hiddenSpellError">Pussy</span> <span class="hiddenSpellError">Riot</span>
van ofendre els ortodoxos a la catedral del Crist Salvador, nosaltres proposem una obra que no conté cap ofensa, només bondat i bones intencions". Doncs
molt bé. Però el diàleg d'una de les escenes en què els fugitius ateus
es barallaven amb els fugitius religiosos al bosc on s'ocultaven diu el
següent:<br />
<br />
- No us permeto que us burleu de déu! Estic disposat a perdre
la testa per la fe [...] No permetré que ningú el nom de déu! (s'aixeca
amenaçador)<br />
<br />
- (rient) Va, només fan broma. Tranquil·litza't, home, no t'enfadis, ja no ets pas una criatura, per no entendre les bromes.<br />
<br />
Si els espectadors van riure o no les bromes no ho podria assegurar, però quan es van encendre els llums a l'entreacte, tant la Gulfià com meva garlaire veïna tenien els ulls negats i se'ls eixugaven amb la punta del mocador. Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-28847858465955398702014-11-06T14:13:00.000-08:002014-11-06T15:01:42.381-08:00La gran escapada caucàsica: cremant pneumàtic al Daguestan <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>RU</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Обычная таблица";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->Per a algú que, com jo, només ha conduït un Seat Marbella (amb
tapisseria blau turquesa) es fa difícil entendre que en cert moment la
seva vida es transformés en una <i><span class="hiddenSpellError">road movie</span></i>.
Com a excusa puc argumentar que tot va començar a Makhatxkalà. I que no
va ser culpa meva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo estava prenent cafè i xocolata en un <span class="hiddenSpellError">minigratacels</span> de Makhatxkalà. Si girava el <span class="hiddenGrammarError">cap cap</span> a l'esquerra s'obria davant meu una panoràmica del magre centre de la capital <span class="hiddenSpellError">daguestanesa</span>. I si el <span class="hiddenGreenError">mantenia recte veia</span>
la que probablement era la noia més atractiva d'aquella banda del Gran
Caucas. I de l'altra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els gens eslaus van regalar a la Marina un
d'aquells <span class="hiddenSpellError">nassarrons</span>
culminats amb una protuberància rodanxona que són la millor aportació
de la nació russa a la humanitat (davant d'aquests nassos, <span class="hiddenSpellError">Dostoievski</span> i Tolstoi poc hi tenen a fer) i, ja posats a embadalir, també li féu present d'uns iris de color de mel. Algun <i><span class="hiddenSpellError">tataravi</span></i> <span class="hiddenSpellError">tataromongol</span> li va deixar de record el dolç ametllat dels ulls, i el llegat <span class="hiddenSpellError">darguí</span> se li manifesta en una brunor de pell <span class="hiddenSpellError">subcontinental</span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aconsegueixo la proesa de deglutir el cafè i la xocolata sense moure ni
un mil·límetre les cervicals ni pràcticament parpellejar, concentrar
com estic a no perdre'm, ni que sigui un sol nanosegon, cap dels gràcils
moviments de la Marina, que rebla els seus encants visuals amb la
graciositat sonora d'una parla adorablement papissota. El temps s'escola
mentre xarrupem cafè i rememorem les aventures del dia. Els encants de
la vella Makhatxkalà, del que en queda, m'ha transportat, com em sol
passar, a ciutats que ja no existeixen i a èpoques que ja he fet tard
per viure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'estació de tren, una <span class="hiddenSpellError">llangonissa</span> de ciment que esguerraria la part vella de la ciutat si no fos tan entranyablement lletja, un policia ha multat en <span class="hiddenSpellError">Mario</span>
per fumar. Abans de procedir a amonestar-lo ha tingut la delicadesa
d'ell mateix llançar el terra la cigarreta que estava pipant. Indignada,
la Marina ha recriminat a l'agent el seu comportament i li ha demanat
(exigit, ordenat) que la multés a ella i que, si volia algun motiu per
fer-ho, es podia posar a fumar allà mateix. Fins i tot li ha demanat
foc. Mentre es produïa aquesta pugna entre David i Goliat (una David
preciosa i un Goliat lleig i uniformat), la resta de polis es feien
amics d'en <span class="hiddenSpellError">Mario</span> ("Ets un mariner iranià? No? Per què no?") i jo feia veure que mirava <i><span class="hiddenSpellError">souvenirs</span></i>
a les botigues de l'estació, tot i que en realitat seguia l'escena
protagonitzada pel policia mafiós amb tota la dissimulació de què sóc
capaç. O sigui, molt poca. Reflexiono que, del nostre grup de tres, sóc
l'únic que el nom no li comença per ema. A les botigues tenen objectes
de record entre molt lletjos i moderadament lletjos: figuretes de
ballarins tradicionals del Daguestan, tasses, imants, peücs virolats. Em
compraré uns peücs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre recordem l'episodi de l'estació es fan les
tres, l'hora en què, com havíem acordat, de les mans de la Marina havíem
de passar a les dels nostres pròxims amfitrions. Durant el nostre
viatge pel Daguestan en <span class="hiddenSpellError">Mario</span>
i jo vam anar passant d'un amfitrió a un altre, sense saber qui seria
el següent, que només se'ns revelava per missatge telefònic poc abans
d'arribar al nostre destí. Però mai no vam tenir cap dubte que l'hoste
de torn apareixeria. Tampoc van tenir mai cap garantia que l'hoste de
torn ens alliberaria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'un parell de malentesos vam trobar en <span class="hiddenSpellError">Xamil</span>,
l'encarregat de treure'ns de Makhatxkalà i portar-nos al llarg de la
costa en direcció sud, allà on s'acaba Rússia i comença l'Orient Mitjà.
És un jove d'aspecte seriós, gairebé hostil, que ens fa passar al saló
d'un <span class="hiddenSpellError">Lada</span> 7 atrotinat. Darrere el volant seu l'Artur, el nostre xofer, un <span class="hiddenSpellError">postadolescent</span>
taciturn que només en comptades ocasions deixarà sentir el seu rus, vocalitzat amb la boca plena, allargant les síl·labes i amb una peculiar
cantarella turca. Ell és <span class="hiddenSpellError">kumyk</span>, i té unes faccions que podrien ser iranianes, una tofa de cabell morè i una gran cella. En <span class="hiddenSpellError">Xamil</span> és <span class="hiddenSpellError">darguí</span>,
com la meitat de la Marina. Té els ulls blaus, el cap molt rodó i els
trets angulosos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cobrim en un temps rècord la distància entre
Makhatxkalà i <span class="hiddenSpellError">Izberbaix</span>, una mena de Salou a la <span class="hiddenSpellError">daguestanesa</span>,
en part perquè l'Artur ignora i viola les normes de circulació i de
sentit comú més elementals, en part perquè el seu silenci, n'estic
convençut, transfereix velocitat al vehicle. Ell, però, es manté
inalterable, malgrat que el <span class="hiddenSpellError">Lada</span> avança a tots els quilòmetres per hora de què és capaç. En <span class="hiddenSpellError">Mario</span> té la teoria que té mal d'amors (l'Artur, no el <span class="hiddenSpellError">Lada</span>), perquè ens fa sentir una vegada i una altra un CD, o DVD o i-<span class="hiddenSpellError">Pod</span>
amb un popurri melindrós i embafador de cançons de desamors en rus i en
altres llengües que no sempre identifiquem: turc, àrab i...? Sigui
quina sigui, els <i><span class="hiddenSpellError">habibis</span></i> se succeeixen amb la mateixa assiduïtat que els <i><span class="hiddenSpellError">liubov</span> <span class="hiddenSpellError">moià</span></i>
(amor meu), els sotracs i els cotxes que ens fan llums perquè estem
avançant en contínua en un canvi de rasant. No és que els altres
conductors siguin més conscients (o menys creatius) que l'Artur;
simplement que trobar-se un cotxe de cara els obliga a frenar i els
impedeix anar més ràpid.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans d'entrar a <span class="hiddenSpellError">Izberbaix</span>
trenquem per un camí de carro i ens pugen a un turó perquè tinguem una
panoràmica de la ciutat. Des del nostre mirador (un escampall d'ampolles
de vodka, paquets de tabac i restes de fogueres) <span class="hiddenSpellError">Izberbaix</span>
es presenta com diverses corrues paral·leles d'edificis soviètics de
pedra disposats al llarg de la costa. L'espectacle visual no dóna més de
si, i al cap d'uns minuts avisem a conductor i copilot que ja està, que
ja podem prosseguir el nostre trajecte. Enfilem camí avall, avançant amb
dificultat pel fang. Uns cavalls que fa pocs segons pasturaven dalt del turó ens passen a tota velocitat pel costat del nostre <span class="hiddenSpellError">Lada</span>, que acusa la falta d'asfalt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A <span class="hiddenSpellError">Izberbaix</span>
ens toca passejar per la platja durant la posta de sol. Fa només unes
hores estava fent el mateix a Makhatxkalà amb la Marina, i ara, <span class="hiddenSpellError">oita</span>, amb tres homenots. Bé, només amb en <span class="hiddenSpellError">Mario</span>, perquè el <span class="hiddenSpellError">darguí</span> i el <span class="hiddenSpellError">kumyk</span> es queden a dintre el cotxe per no passar un fred que no fa. Però per a un <span class="hiddenSpellError">daguestanès</span>
no acostumat als rigors de Moscou, el vent tardorenc que bufa del Caspi
deu ser suficient per obligar-lo a embolicar-se amb la jupa. O per
quedar-se a dintre el <span class="hiddenSpellError">Lada</span> a escoltar més cançons de desamor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En un cafè de color groc prenem uns tes i uns dolços <span class="hiddenSpellError">redolços</span>
que no ens deixaran pagar. Quan s'és convidat a l'Orient (i el Daguestan
és més oriental que molts altres llocs més a l'est) cal tenir clar des
del principi que quedes eximit de fer qualsevol dispendi i que totes les
teves despeses aniran a càrrec de l'amfitrió fins que ell ho consideri
oportú. Els garrepes recalcitrants que vegin en això un gran avantatge
han de saber que, com a contrapartida, des del moment que encaixen la mà
dels seus hostes passen a ser propietat seva fins a nova notificació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant tot el trajecte en <span class="hiddenSpellError">Xamil</span> ha preguntat incansablement si teníem ganes de fumar porros i si ens
agradava l'alcohol. Davant de la perspectiva de passar la nit fumant i
bevent amb uns <span class="hiddenSpellError">postadolescents</span>,
he dit que no, que jo sóc un sant, i em fa força mandra pensar la
nit que ens espera si avui ens quedem a dormir a casa d'uns jovencells amb ganes de 'festa' i d'impressionar uns estrangers amb el seu <i>motherfuckerisme</i>. (He considerat
de bon to no preguntar gaire qui ens acolliria aquesta nit. Els nostres amfitrions són amics d'amics,
i se suposa que són de confiança.)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els meus temors són en va,
perquè passarem la nit a casa dels pares d'en <span class="hiddenSpellError">Xamil</span> (i d'en <span class="hiddenSpellError">Xamil</span> mateix, que es veu que té poc més de 20 anys). És una casa de poble, amb hort, latrina, catifes <span class="hiddenGrammarError">al terra</span>
i a les parets i cuines econòmiques. Els seus pares ens reben
hospitalàriament. Un cop descalçats i desabrigats passem a la sala
d'estar, presidida per un joc de sofà i butaques i un gran televisor. En
<span class="hiddenSpellError">Xamil</span>
i la seva mare aviat cobriran una tauleta amb bols de caramels,
melmelades, ametlles i altres fruites seques, a part del preceptiu te i cafè, tot plegat en qualitat d'aperitiu per esperar el sopar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però la veritable sensació de la casa
(una sensació de la qual jo encara desconeixia la magnitud) era el cap
de família, en <span class="hiddenSpellError">Mohamed</span> Alí. Jo em pensava que, en un ambient familiar, estaria a recer del vici, i que en aquella casa pairal de <span class="hiddenSpellError">Novokaiakent</span>
passaríem una nit tranquil·la i de confortador descans per, l'endemà,
llevar-nos ben d'hora i fer cap a Derbent, la ciutat que havia de ser la
joia del meu viatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En <span class="hiddenSpellError">Mohamed</span> Alí s'encarregaria de demostrar-me que anava equivocat. I molt.
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-10119864059703284182014-10-20T18:44:00.000-07:002014-10-20T18:49:02.805-07:00Daguestan: creuant fronteres inexistents a Muntanyilàndia<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>RU</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Обычная таблица";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És arribar a Makhatxkalà i sentir a la cara una explosió de vida. A l'agitació habitual de les terminals
de bus russes, a la de Makhatxkalà (un solar als afores de la ciutat) s'hi afegeix el nervi d’una població meridional,
musulmana i molt jove.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Han sigut deu hores de bus per les estepes i les meridionals terres fèrtils de Stàvropol. Ens hem despertat al Petit Caucas, a la
ciutat balneari de Piatigorsk. L'estació de busos estalinista exhalava un aire
de destí vacacional soviètic fins i tot el fresc matí d'un dia feiner de 2014.
El nostre autobús sobrevingut, una cafetera blanc-i-blava, ha dibuixat durant
deu hores un arc que ha unit tot de pobles i ciutats polsoses fins que hem
arribat al Daguestan per la zona semidesèrtica del nord.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY25yD5F2oiZzdjFHBMFrpzw5vYwQyHiT10PAW0Z9IYKzc1ZEtz65X5H7iP47Gdjtp7T6XghGzOtb204bUEMXv-ydcC7RQUjQ5Rw_aVpI21G9go0APYSA4tSD8CJW9cqyq-PMnfJRxZZk/s1600/DSCF7036.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY25yD5F2oiZzdjFHBMFrpzw5vYwQyHiT10PAW0Z9IYKzc1ZEtz65X5H7iP47Gdjtp7T6XghGzOtb204bUEMXv-ydcC7RQUjQ5Rw_aVpI21G9go0APYSA4tSD8CJW9cqyq-PMnfJRxZZk/s1600/DSCF7036.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #45818e;">Mesquita de carretera</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un control policial en entrar al Daguestan em proporciona l'alegria il·lusòria que el nostre és un viatge transfronterer. En un edifici administratiu, una bandera russa flanquejada per
dues de daguestaneses (roig-verd-blau) accentua aquesta sensació, i em transporta mentalment a una mena de Pont de l'Amistat sense riu. Però és una
falsa impressió: per molt que repeteixi als meus companys de viatge "això és l'Iran
sense ser l'Iran", la realitat és que el Daguestan no deixa de ser una de les
21 repúbliques russes (22?), que al seu torn no deixen de ser uns 'subjectes' de la
Federació de Rússia com qualssevol altres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Makhatxkalà em sembla un Teheran minúscul. Dones tapades, botigues de
parafernàlia musulmana, comerços de queviures per tot arreu. Caos circulatori.
Cel tapat. Roineja.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqGkTmgu8Pjnq6Lxqnpurt2ltnbmFSOTI0EmqlLRzvqgUHF2xrdfXx6KLoMLXplqXjN6GyfY-mcDNDuuPRYmlEa4Y-lDfT8RjoXwmj-E0Vaij0dga_BOAJzhMVtrRVYYwaf2v65GyU9fM/s1600/DSCF7035.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqGkTmgu8Pjnq6Lxqnpurt2ltnbmFSOTI0EmqlLRzvqgUHF2xrdfXx6KLoMLXplqXjN6GyfY-mcDNDuuPRYmlEa4Y-lDfT8RjoXwmj-E0Vaij0dga_BOAJzhMVtrRVYYwaf2v65GyU9fM/s1600/DSCF7035.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De camí cap aquí, només en territori daguestanès hem passat per davant d’una
vintena de gasolineres, algunes arrenglerades de tres en tres, com si el petroli del Caspi fos un producte que es fa malbé i que cal
oferir a peu de carretera com les pomes, el vi casolà en garrafes de plàstic o el peix fumat, marronosos cadàvers fluvials i marins per deglutir mentre beus cervesa. Cap de
les gasolineres pertanyia a cap companyia coneguda, i algunes, amb noms com LuKKoil (en inequívoca al·lusió a LukOil),
estaven impregnades d'una divertida pàtina de creativitat il·legal. Il·legal i fecunda,
perquè cadascuna de la vintena d'estacions de servei que hem vist tenia un nom diferent, no
n'hi havia cap de repetit. Però totes, sense excepció, ostentaven la seva
mesquita o sala d'oració, algunes d’elles ben xarones. (En recordo una de
color groc llampant amb una mena de fals minaret, culminat amb una cúpula de ceba
vermella.) Quan hem parat a fer un pipí (perquè ho hem demanat al conductor),
uns <i>poligoneros</i> daguestanesos han fet veure que ens atropellaven a mi i a en
Mario, un dels meus companys de viatge (l'altre és l'Anna). I tant el nostre
autobús com la furgoneta posterior amb què hem acabat d'arribat a Makhatxkalà han evitat atropellar moltes vaques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al llarg de la principal carretera del 'país' pasturen i transiten ramats de
remugants. Els pastors les atien perquè travessin el més ràpid possible, però
quan s’apropa un automòbil a 200 kilòmetres per hora (per menys no val la pena
agafar el cotxe, aquí), fan senyals al conductor perquè redueixi la marxa i les
deixi passar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1hUccVV7trs2Ayok5aXBPuURoJ-7W7AeqHT7hyphenhyphensiBxg6cYNngqy4lvzs-e_cm537L-bCCklOAihSqPDDhMGPzcwsuEiomPUZDKqPmP8ukJhy8-DaGOxPZMt9nZVLQ1mgF2s1yYJY4LKs/s1600/DSCF7050.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1hUccVV7trs2Ayok5aXBPuURoJ-7W7AeqHT7hyphenhyphensiBxg6cYNngqy4lvzs-e_cm537L-bCCklOAihSqPDDhMGPzcwsuEiomPUZDKqPmP8ukJhy8-DaGOxPZMt9nZVLQ1mgF2s1yYJY4LKs/s1600/DSCF7050.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #45818e;">¿Qué le voy a hacer, si yo nací en el Caspio?</span></td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBbJGO5kBpmIgb6lwu13ciTOxF9IxjoFXlaZcMJzqSyW3uiPZvGELMv900iThNQ5bxymR1p3nrYMO_a-1JpPs4fnlUxvZp0YRJUjUMgSMTOVDsrCz2_ZHHS1UBE9iPOlyWP7jjBjCT7pE/s1600/DSCF7051.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan hem arribat a Makhatxkalà començava a ploure. El terra, que encara no
havia absorbit l'aigua de la tempesta de la nit abans, s'enfangava. Una de les
passatgeres de la nostra furgoneta, una dona grossa tapada amb molts mocadors
i xals de mides desiguals, ens ha indicat quina <i>marxrutka</i> havíem d'agafar per arribar
fins a casa de la Zeinab, l'amiga de l'Anna que ens acollirà (al Daguestan s'hi
va de convidat). Era l'hora punta i els transport públic anava ple de gom a
gom, de manera que la dona ha escridassat un jove que gosava esmunyir-se en una
furgoneta on, creia ella, només quedaven lliures tres seients, els 'nostres' seients, segons la cosmogonia de la bona dona, que carretejava dues bossarres
plenes de no sé què. Jo l'he ajudada a portar-ne una, i fent broma li he preguntat
què estava transportant. I de sobte he pensat: "Hòstia, i si és una vídua negra
txetxena..?". Però no ho era. També ens ha fet molta 'il·lusió', al matí, quan hem pres els
nostres llocs a la tartana Piatigorsk-Kizliar, que el conductor detectés una
bossa de plàstic plena de mòbils vells. "Explotaran?", ha preguntat, jocosa i
enriolada, una responsable de l'estació de busos. I el conductor li ha rigut l'ocurrència. </span>Ha ha, quina gràcia, per partir-s'hi... Resulta que se'ls havia deixat un noi
que venia de Stàvropol. I no, no han explotat.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyA0bYf9JwtFfLu2050znPzAJugdAyX25v53BVsVfsRazC6CdBJ4A2Io20E4V86GNdGyBKjc-2PpfZEyHLhlQpHo3PP6gSo99B9ia2bDA1okBZosVaktLJB9fvvFz9zDuizTMET71FGTc/s1600/DSCF7064.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyA0bYf9JwtFfLu2050znPzAJugdAyX25v53BVsVfsRazC6CdBJ4A2Io20E4V86GNdGyBKjc-2PpfZEyHLhlQpHo3PP6gSo99B9ia2bDA1okBZosVaktLJB9fvvFz9zDuizTMET71FGTc/s1600/DSCF7064.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #45818e;">Madrassa al centre d Makhatxkalà</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No estic descobrint res de nou si explico que el Caucas Nord és una zona
convulsa. Txetxènia, Daguestan, Ossètia del Nord (Beslan)...
un gresol d’ètnies, llengües, religions i cultures fascinants que,
malauradament, la majoria associa amb passatges tristos de la història moderna de Rússia. O no, perquè hi ha molts russos que ni saben que el Daguestan (caucàsic, sísmic, musulmà, volàtil, multiètnic i multilingüístic) forma part de la Federació de Rússia. El topònim, un revelador (i rebel·lador) poti-poti de turc i persa, significa 'el país de les muntanyes', i en aquestes muntanyes s'encimbellen i s'arrapen pobles d'arquitectura multisecular i corprenedora, entre els quals el punt poblat més meridional de Rússia. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Caminant cap a casa de la Zeinab, ja de nit, a l'entrada a una zona de
descans amb llac inclòs hem vist un cartell commemoratiu
dels 15 anys de lluita antiterrorista al Daguestan. És a dir, 15 anys des que
un grup d'homes armats van baixar de les muntanyes del Caucas Nord i van
cometre un atemptat terrorista en territori daguestanès. Al segon pilar que sostenia l'arc
d’entrada al parc, un altre cartell ordenava "Digues no al terrorisme i a l'extremisme".
Com una mena de "No a les drongues" local.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De la mateixa manera que fa 15 anys un grup de dogmàtics intentava imposar
la seva realitat, en fa uns quants més, a l'època soviètica, els professors
de les escoles del Daguestan (i cal suposar que no només al Daguestan)
intentaven imposar la seva obligant els nens de famílies musulmanes a trencar
el dejuni del ramadà forçant-los a beure aigua. Així ens ho explica la mare de
la Zeinab, una dona d’una seixantena d’anys que n'aparenta molts més, diabètica
i afable, que ens rep a casa seva únicament amb els peus i la cara destapada i
escoltant música religiosa a tot drap. Ni per indumentària ni per hospitalitat
no difereix gaire de la mare de la meva amiga Luna, xiïta libanesa de Sinaida,
ni de la de l'Abdelrazzak, un amic algerià d'El Ued.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnoxPuMV0ZpKcqfnwvipk-xyRibK-yE5DAoCNoBuf94AFR7b7wD_MBPbGJSg2rfvrFSzwm_KyVgx6XES9QkceTJ_ItAqBModrZCeNiFKwMKRf1ALNwQ-A-BzK6U8wxCnXjEDC0xMr87G0/s1600/DSCF7062.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnoxPuMV0ZpKcqfnwvipk-xyRibK-yE5DAoCNoBuf94AFR7b7wD_MBPbGJSg2rfvrFSzwm_KyVgx6XES9QkceTJ_ItAqBModrZCeNiFKwMKRf1ALNwQ-A-BzK6U8wxCnXjEDC0xMr87G0/s1600/DSCF7062.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #45818e;">Carreró a la poca Makhatxkalà vella que queda</span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ens ofereix te, bombons, caramels i dàtils mentre pel transistor vocifera un
predicador musulmà. El radiomul·là parla un bon rus, però amb un fort accent que no
identifico, i engalana el seu beatífic discurs amb una profusió de termes alcorànics degudament eslavitzats. Els mots tenen fàcil traducció al rus, però unes bones dosis de 'rahim', 'alhamdulil·là', 'zakat' i 'namaz' embelleixen el sermó com arabescos i li confereixen credibilitat entre l'audiència. Nosaltres oferim
les galetes, casolanes i delicioses, que ens ha donat per al camí l'Antonina, la
mare d'en Dima, company de feina, que a Piatigorsk ens va acollir i alimentar
amb un dels millors <i>satsivis</i> que es deuen poder menjar fora de Geòrgia (i a
dins de Geòrgia), acompanyat amb <i>lobio</i>, <i>jinjuli</i> i altres riques menges transcaucàsiques no indoeuropees. Igual que l'orador radiofònic declina l'àrab, la mare
de la Zeinab declina el nostre oferiment (ens informa de la seva diabetis) i ens
explica que feia de professora de l'alcorà en una associació religiosa, però
que ho va deixar fa dos anys. El seu pare era mul·là a l'època soviètica, i els
despertava a les cinc del matí per resar i llegir el llibre sagrat. "Després
ens deixava seguir dormint si volíem." A la canalla l'obligaven a trencar el dejuni
a l’escola, però el seu pare mai no va rebre cap pressió ni amenaça perquè
abandonés la seva tasca proselitista religiosa al país dels soviets. "Mai
ningú el va delatar." Pel transistor ara brama un quartet que
canta <i>doo wop</i> islàmic, i observo que paradoxal que és entonar una melodia musulmana <i>a capella</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Venint cap a Makhatxkalà, per la ràdio de la furgoneta hem sentit una falca
d’una clínica que publicitava les meravelles de les quals eren capaços els seus
metges amb els prepucis dels petits musulmans.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gent desconeguda ens ajuda amablement a trobar els carrers i cases que
busquem. Uns veïns es barallen al pis de baix (en quin de les desenes d’idiomes
que es parlen en el diminut territori del Daguestan es deuen estar
escridassant?) Són les 11 de la nit i un veí fa obres.</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-43404994715868688742014-03-14T05:30:00.002-07:002014-03-14T05:30:49.529-07:00Tàtars tots<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">De preadolescent dibuixava ciutats siberianes.
Com a mínim una sí que en vaig dibuixar, que la làmina encara corre per casa
dels meus pares. També és força possible que moltes les plasmés en el
recobriment de fòrmica de les taules del Carme de Manlleu, un suport sempre a
l'abast en els moments d'inspiració, per bé que efímer (cada divendres a les
cinc netejàvem les taules amb "líquid"). Més tard, me'n devia
inventar alguna que el meu cervell, en l'efervescència pròpia de l'edat, va
transmetre a la mà, i que aquesta i el seu apèndix el llapis van representar en
alguna taula de l’<i>insti</i>, on algun
professor potser fins i tot va valorar les meves dots per a l'art pictòric, no
sense retreure'm que, en comptes d'escoltar i prendre apunts, dibuixés blocs
clònics rectangulars disposats simètricament en carrers rectilinis que menaven
a una gran plaça de Lenin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">La neu, per escassa a Manlleu, em fascinava
quan era petit. La manera com condiciona la vida i com transforma el paisatge,
el so, la percepció del moviment... tot sembla més llunyà, més lent, més plàcid
quan el poble el cobreix una capa de neu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVSmKXUBOBpqCdZZnVvPIqffBEOlQNkNCK0L2g-wncGHv19t9j5mbbxjwS6DhkdpWvt-QcFn5dcomoOlHO-Co47RfBnxdAIaAFtjssYbCgn1rBaQzrTOSMY4svw0ogMedrQEt8mH55_WA/s1600/DSCF6292.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVSmKXUBOBpqCdZZnVvPIqffBEOlQNkNCK0L2g-wncGHv19t9j5mbbxjwS6DhkdpWvt-QcFn5dcomoOlHO-Co47RfBnxdAIaAFtjssYbCgn1rBaQzrTOSMY4svw0ogMedrQEt8mH55_WA/s1600/DSCF6292.JPG" height="400" width="0" /></a><span lang="CA">Amb aquest bagatge d'infantesa, en assolir una
edat en què ja havia llegit i sentit alguna cosa i ideològicament havia decidit
que molaven més les esquerres i em sentia atret pel gegantisme i els rigors
estètics soviètics (bàsicament perquè feien mitja por), no és estrany que
Sibèria es convertís en la meva Meca. Una Meca molt gran. Una Megameca. M'imaginava
esplanades ermes de dimensions pacífiques colonitzades en nom del socialisme,
homes i dones diminuts forjant una illa d'humanitat enmig d'un infinit mar de
neu, lluitant contra els elements per conferir ànima a aquest despropòsit de la
naturalesa. Contrastant amb l'arbitri de la creació, i alhora en consonància
amb l'austeritat siberiana, bàsics blocs de ciment i de formigó desafiaven
aquest infern a quaranta sota zero. D'una banda, rectes avingudes grises
paral·leles es creuaven amb rectes avingudes grises perpendiculars i formaven
una ciutat de paral·lelípedes perfectes. La monotonia només es trencava a la
plaça de Lenin, oberta a una avinguda exactament el doble d'ampla que la resta
i batejada en nom i amb el nom de la Revolució. O d'Octubre o Soviètica, tant
feia. I xemeneies, moltes xemeneies. Alts forns i plantes d'indústries pesades
vomitaven fumerades negres que en la immensitat siberiana semblaven esquàlids
regalims de sutge. D'altra banda, serralades cobertes d'avets flanquejaven
planes incommensurables que s'abocaven a les costes pedregoses i desolades
d'oceans grisos, tumultuosos i amenaçadors on illes inhabitables servien de
preludi de les latituds del glaç etern.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhommCB9zWlB-hRlIDFh7HK0n-n2bSI7UeKDZOmJFF5_1ako_32P3ssrEJpxXd-kSPAptoyZjmvC7eKfmdW9apMTe9IbTyQF7nPt872mlt-m-tEt5S8mJxicK8WZlZVIv-VggOPrg5EtE8/s1600/DSCF6330.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhommCB9zWlB-hRlIDFh7HK0n-n2bSI7UeKDZOmJFF5_1ako_32P3ssrEJpxXd-kSPAptoyZjmvC7eKfmdW9apMTe9IbTyQF7nPt872mlt-m-tEt5S8mJxicK8WZlZVIv-VggOPrg5EtE8/s1600/DSCF6330.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="line-height: 200%;">Un drama arquitectònic i geogràfic, vaja. No és
estrany que la ment d'un adolescent s'hi sentís atreta.</span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Com sol passar, va ser arribar a Moscou amb
vint-i-pocs anys i perdre l'interès per Sibèria. Sí, aleshores començava la
meva fase oriental, i el que m'atreia no eren les horitzontalitats pregones de
Sibèria, sinó les sensuals corbatures perses i hindustaneses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Ja és mala sort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">O no.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">No, perquè aquesta fal·lera orientalistoide em
va empènyer a visitar, durant el meu primer any a Moscou, Àstracan en comptes
de Sant Petersburg, Nóvgorod i altres ciutats que són molt maques i interessants
però que, nyxs!, no eren ben bé el que em calia aleshores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">I després va venir Kazan. </span><span style="line-height: 200%;">O, més ben dit, hi vaig anar jo.</span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="line-height: 200%;"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIoZp3F3ocwaIv6nupoIPs534Slq0Y8lnKD-XrJgJ06ZKZetJlAjSyDWHxRmfizBW3wi6sHck69LFllxcPFM8j3_co_J-vlAluebvahu9oa-UDQe1cK14T-13o82SdCdGih18rwoVZuiU/s1600/DSCF6283.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIoZp3F3ocwaIv6nupoIPs534Slq0Y8lnKD-XrJgJ06ZKZetJlAjSyDWHxRmfizBW3wi6sHck69LFllxcPFM8j3_co_J-vlAluebvahu9oa-UDQe1cK14T-13o82SdCdGih18rwoVZuiU/s1600/DSCF6283.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Kazan, capital del Tatarstan, la república on
palpita el cor del Volga. Com podia ser que no se m'hagués acudit abans fer-hi
una incursió? La primera vegada hi vaig anar amb dues brasileres de l'Institut Puixkin. Recordo que ens vam
empassar totes les mesquites del centre i les que no eren del centre, que a
l'hotel soviètic on ens vam allotjar primer no ens hi volien i que les dues
noies caminaven molt a poc a poc però que no els ho vaig retreure ni em vaig
emprenyar amb elles, cosa estranya en mi. Més estrany encara és que no
m'engeguessin elles a la merda per fer-los veure tantes mesquites. O potser és
que eren tan <i>freaks</i> com jo i també s'ho passaven bé mirant mesquites. No
m'ho vaig preguntar, aleshores, fascinat com estava amb el meu primer contacte
amb l'islam. Entrar en una mesquita va suposar una mena de ritus iniciàtic. Més
per a la mesquita per a mi, perquè cap mesquita havia hostatjat mai un pesat
que preguntés insistentment si hi podia entrar encara que no fos musulmà. Era
com si envaís el territori de l'altre, sense que quedés gaire clar si
l'"altre" ho era per musulmà o per religiós. En qualsevol cas, per
primera vegada vaig ser conscient que havia de mentir i amagar el meu ateisme
quan em preguntaven per les meves conviccions en matèria de fe.</span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Q1LX_wTJRs3xEF2LjyNm-8yV3IeNLDX_BinhpXBdPElWR2yccHJ3ZHjVYn2ANJKlJJ2Qd_4eEdu5n8uUZtsmUflRlpZQ_PvhTRRKEq2PMFRPDKAwo4JWwMfHuwrQZsed2NBSUQaN7x0/s1600/DSCF6282.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Q1LX_wTJRs3xEF2LjyNm-8yV3IeNLDX_BinhpXBdPElWR2yccHJ3ZHjVYn2ANJKlJJ2Qd_4eEdu5n8uUZtsmUflRlpZQ_PvhTRRKEq2PMFRPDKAwo4JWwMfHuwrQZsed2NBSUQaN7x0/s1600/DSCF6282.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Una de les mesquites que vam visitar era la
Zakabànnaia (nom que indica que queda a la que aleshores era
l'"altra" riba del llac Kaban). Vam enganxar-hi el mul·là, que va
resultar ser un noi més jove que jo aleshores, i amb qui més endavant vam
mantenir una breu correspondència (jo el vaig escriure i ell em va respondre).
Era del Turkmenistan, de manera que la seva llengua materna, el turkmè, li
havia permès aprendre amb facilitat el tàtar. En la seva última (i primera)
carta, m'aconsellava que "anés amb compte amb les dones", i aquí va
ser quan vaig entendre que de les religions jo en puc aprofitar el missatge de
pau i el llegat artístic i arquitectònic que han deixat, però res més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvhSodkF5sMDJadZhe6devE6Ln319Ox-mRiBLTuAcWmb2txmMcBTdIl2wk1-EPiklQLw2RxPl4BTQ8eJ8prRj9-3bjoemApW4bNkmk6dFwbvK0KGrepEq3TphHFHYxZkWaVoadGgn0uQ4/s1600/DSCF6288.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvhSodkF5sMDJadZhe6devE6Ln319Ox-mRiBLTuAcWmb2txmMcBTdIl2wk1-EPiklQLw2RxPl4BTQ8eJ8prRj9-3bjoemApW4bNkmk6dFwbvK0KGrepEq3TphHFHYxZkWaVoadGgn0uQ4/s1600/DSCF6288.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Feta de totxana vermella i amb un minaret que
semblava un far, l'any 2001 la mesquita de Més Enllà del Llac Kaban quedava
separada del centre de Kazan per una zona de descampats, habitatges escadussers
i velles fàbriques. Al 2014 amb prou feines treu el cap (el minaret) per
darrere d'un centre comercial i de negocis brillant (literalment). Quan t'hi
apropes, els marcs de guix de les finestres i les escales de ferro forjat
denoten cert aire <i>art déco</i> que no sospitava que s'hagués aplicat mai a
una mesquita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">I aquí és quan l'islam tàtar revela la seva
cara més interessant, si més no arquitectònicament. Associem l'islam amb
camells, palmeres, dàtils i quaranta graus sobre zero, però els tàtars ens
demostren que també és pertinent associar-lo amb ants, avets, panades de salmó
i quaranta graus sota zero. Sobretot amb panades de salmó. I amb llangonissa de
carn de cavall. I txak-txak, una mena de xurros petitons amatxucats en una
piràmide que supura almívar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Ja deveu endevinar per on van els trets: els
tàtars permetien a la meva imaginació satisfer a la vegada el deler de neu i la
fal·lera d'Orient (en el sentit més saidià del terme).<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Sí, al Tatarstan Orient i Occident es troben,
mai més ben emprat el tòpic, i mesquites d'un blanc immaculat es mimetitzen en
la capa nevada que cobreix la terra a l'hivern i només les delata el verd de
les punxegudes cobertes octogonals dels minarets. Però això a les ciutats, on
les edificacions tàtares, de pedra, van entrar més en contacte amb els
moviments arquitectònics que, vinguts d'Europa, havien adaptat els russos, i
per això hi ha mesquites amb elements modernistes, o neoclàssics. Als pobles
tàtars les mesquites eren de fusta, senzilles construccions que es distingien
poc d'una casa normal, en general només pel petit minaret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBaDiW-7_XD4lH7dNzQcFReSjZwfWybMHfMBjl4Ml0PMbxmixTnudVIvBrH-grzaFOoVE7e7PyHsng3OFzzE-2s7Eqvu3LCABLsuXwtj-rHmZEK1G9NIibQQCzvgqsTsUBYSZQeumCjM/s1600/DSCF6281.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBaDiW-7_XD4lH7dNzQcFReSjZwfWybMHfMBjl4Ml0PMbxmixTnudVIvBrH-grzaFOoVE7e7PyHsng3OFzzE-2s7Eqvu3LCABLsuXwtj-rHmZEK1G9NIibQQCzvgqsTsUBYSZQeumCjM/s1600/DSCF6281.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Les mesquites més notables són a la capital, on
només a partir de finals del segle XVIII als musulmans se'ls va permetre
edificar tranquil·lament les mesquites que volguessin, on els plagués i del
material que els abellís. Des que al 1552 Ivan el Terrible va conquerir la
capital del khanat de Kazan (fins aleshores l'últim obstacle que impedia als
russos conquerir Sibèria i, en definitiva, arribar a les costes del Pacífic),
els tàtars, vençuts i humiliats, van ser expulsats de la ciutat i foragitats de
les millors terres del territori que fins feia poc els pertanyia. Se'ls va
prohibir erigir mesquites i no podien entrar al kremlin que els russos van
construir a Kazan, sota pena de mort. Es van dur a terme cristianitzacions
forçades (i no tan forçades) i els únics tàtars que tenien cert paper en els
afers d'estat eren els que els funcionaris russos necessitaven com a intèrprets
per entendre's amb altres pobles turcòfons (de la mateixa manera que el
"meu" mul·là misogin turkmè es podia entendre amb els tàtars).<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Q1LX_wTJRs3xEF2LjyNm-8yV3IeNLDX_BinhpXBdPElWR2yccHJ3ZHjVYn2ANJKlJJ2Qd_4eEdu5n8uUZtsmUflRlpZQ_PvhTRRKEq2PMFRPDKAwo4JWwMfHuwrQZsed2NBSUQaN7x0/s1600/DSCF6282.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><span lang="CA">Com deia, no va ser fins ben entrat el segle
XVIII que es va restablir certa normalitat en la vida religiosa i cultural dels
tàtars després de la conquesta de Kazan dos-cents anys abans. L'emperadriu
Caterina II, monarca il·lustrada per antonomàsia, entenia perfectament que la
repressió no treia cap a res, i a desgrat de les autoritats ortodoxes va abolir
les lleis que prohibien als tàtars practicar la seva religió amb llibertat.
Conta la llegenda que, un cop derogats els edictes repressius, les autoritats
municipals van adreçar-se a l'emperadriu perquè, almenys, limités l'alçada que
havien de tenir els minarets, ja que temien que les torres de crida a l'oració
de les mesquites sobrepassarien en metres el que la seva fe ortodoxa estava
preparada per suportar. Aleshores, figura que Caterina va respondre: "Jo
he determinat on [els tàtars] poden construir a la terra, però al cel poden
construir tan alt com vulguin, perquè el firmament no forma part dels meus
dominis". Tela, tu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Una de les primeres mesures que va prendre Ivan
el Terrible després de prendre la ciutat va ser expulsar-ne els pobladors
tàtars. El nou assentament que se'ls va assignar consistia en terres humides i
insalubres situades al sud del Kaban (davant per davant d'on segles més tard es
construiria la mesquita de Zakabànnaia), prop d'on les aigües del riu Bulak
deixen el llac per anar a desembocar al Volga, pocs quilòmetres enllà. Segons
la llegenda, el monarca Ivan, que a part de terrible era una mica cabró, es veu
que mostrant als tàtars l'aiguamoll que a partir d'aleshores haurien de
considerar la seva llar els va dir "allà teniu el vostre lloc!". Però
clar, els ho va dir en rus, i en aquest idioma els mots sonen <i>vot vam miesto!</i>; <i>miesto</i> en rus és <i>lloc</i>, i
alguns lingüistes creuen que d'aquí ve la paraula tàtara <i>bistä</i>, que vol dir <i>assentament</i>,
però ja pots comptar si és veritat…<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJraRerV5UolKmUBZKMlJRFYSEQNELVYhdZqjfRGQw9vZEhIp175nWDuucX5F_ulWqtchDqOUn6EyJCU1Z0NF_kE95OSRh_ATJ3Ij_3edGumv4Df5YsqQiK6BnpNT1PFLHYxX3GeG1C_E/s1600/DSCF6291.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJraRerV5UolKmUBZKMlJRFYSEQNELVYhdZqjfRGQw9vZEhIp175nWDuucX5F_ulWqtchDqOUn6EyJCU1Z0NF_kE95OSRh_ATJ3Ij_3edGumv4Df5YsqQiK6BnpNT1PFLHYxX3GeG1C_E/s1600/DSCF6291.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">L'assentament va anar prosperant a bots i
empentes, la població tàtara va anar augmentant, entre entrebanc i entrebanc,
incendi i incendi, prohibició i prohibició. Els edictes més aferrissats els va
signar, paradoxalment, l'emperadriu Caterina II, a petició de Luka Konaixevitx,
que va ser arquebisbe de Kazan entre 1738 i 1755. El Rouco Varela ortodox,
entre altres facècies, va ordenar enderrocar 418 de les 536 mesquites de Kazan
i va obligar els tàtars, un cop més, a abandonar les seves llars i a
instal·lar-se uns quilòmetres més lluny de l'assentament al qual els havien
relegat. D'aquesta manera es va fundar el Nou Assentament Tàtar, que amb els
anys creixeria i acabaria fonent-se amb el vell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3dHqLRiVoX7nbwOokvGjdwBlZqnvbf4qlUjJdT7sj1QUeVVT222ywQGlPsmhIz1h8wP1Z0g5PdLtk84-PqSGv-lFxAHJSkqedQTznWbJXN0YCnS6g7Z_JQuyNQ5LKzLcoTHW91JhIK1M/s1600/DSCF6294.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3dHqLRiVoX7nbwOokvGjdwBlZqnvbf4qlUjJdT7sj1QUeVVT222ywQGlPsmhIz1h8wP1Z0g5PdLtk84-PqSGv-lFxAHJSkqedQTznWbJXN0YCnS6g7Z_JQuyNQ5LKzLcoTHW91JhIK1M/s1600/DSCF6294.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Jo vaig descobrir que a Kazan existia un barri
tàtar fullejant una Lonely Planet de Rússia quan ja feia anys que havia
trepitjat el Tatarstan per darrera vegada. La guia deia que a la riba dreta del
Kaban sobrevivien en mal estat algunes cases de fusta vestigi del que havia
sigut l'assentament musulmà de la ciutat. I que el poc que quedava desapareixia
ràpidament, presa de l'especulació. Aleshores vaig recordar que les dues
vegades que havia visitat Kazan, els meus periples a la recerca de mesquites
havien transcorregut per carrers força desastrats. La frase "desapareix
inexorablement presa de l'especulació" va ser el primer que em va venir a
la calibòcia quan vaig saber que Kazan seria la seu de la Universiada 2013. Ja
m'imaginava el barri totalment arrasat, amb alguna mesquita indultada enmig de
grans blocs de pisos i oficines de panells i vidre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Per sorpresa meva, però, la tercera i darrera
vegada que he visitat Kazan he pogut comprovar que, malgrat tot, part de la
bistä es conserva. És més, s'ha convertit en un dels atractius turístics de la
ciutat, per bé i per mal. Clar que Kazan no és Benidorm, i la capitulació
davant del turisme significa únicament que l'Antic Assentament Tàtar s'ha
situat al mapa, i que indicadors metàl·lics situen els turistes perquè la
trobin. Antigues cases i hostals han mutat en restaurants, hotels, botigues
d'antiguitats i fins i tot en unes galeries de botigues de records (quatre o
cinc, no us espanteu) on una senyora cofada amb el <i>kalfak</i> típic
t'explica detalladament les característiques de tots i cadascun dels souvenirs
que vol vendre (però que possiblement no vendrà perquè tots els turistes marxen
com esperitats davant de la seva profusa verborrea). La meva botiga preferida,
però, és la que pertany a la mesquita Mardjaní. És àmplia, nova i sense cap
encant particular, però ja hi era la primera vegada que vaig ser a Kazan, i en
l'última ocasió una senyora enèrgica i xerrameca de 90 anys (el que en castellà
es podria definir com una <i>tártarabuela</i>)
m'explicava que de jove era gimnasta i que jo havia de fer esport per créixer;
jo vaig protestar dient-li que així ja sóc fantàstic, i la dependenta, que era
guapíssima, es va posar de part meva dient que el seu marit també era baix i
ella és alta i no passa res. Després la dona va dir que era del Barça perquè
tots els jugadors són musulmans, i que també li agrada el València perquè ha
guanyat moltes competicions. I després ens va dir que tenia raó, perquè tenia
90 anys. Sí senyor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDtp5ywcZbutyj2GLl4o9IFdGVcD47O3mrnYBWmIsFiqevvQd91r4i2DaZPzSVijhIb6d2Wmn_avPnB17u63AsHFrjzaBcjpzIaU2C4UsrJqywxkhYvypVKQWdPS_g9xdawI8VvrwbsO4/s1600/DSCF6278.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDtp5ywcZbutyj2GLl4o9IFdGVcD47O3mrnYBWmIsFiqevvQd91r4i2DaZPzSVijhIb6d2Wmn_avPnB17u63AsHFrjzaBcjpzIaU2C4UsrJqywxkhYvypVKQWdPS_g9xdawI8VvrwbsO4/s1600/DSCF6278.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Entre la supernonagenària i la bella botiguera
em van ajudar a triar la tiubiteika (tübätäi, en tàtar) que més m'afavoria, i
me'n vaig quedar una de clàssica de vellut, del color verd maragda que al
Tatarstan permet identificar de seguida qualsevol cosa la tataritat de la qual
s'hagi de ressaltar. La tübätäi, per cert, és un barretet sense ala, de forma
cilíndrica, semblant a un plat de menjar per a gats (un dels símbols del
Tatarstan és un felí silvestre). A Kazan el tipus de comerç on la vaig comprar
abunda. Solen estar ubicats prop de les mesquites, però no necessàriament, i
alguns s'anuncien amb reclams tan inequívocs com "botiga musulmana".
Hi venen roba apropiada per a musulmans i musulmanes, amulets amb cites
alcoràniques, alcorans (amb cites alcoràniques, també), rosaris, perfums,
despertadors en forma de mesquita que t'avisen quan és hora de resar, raspalls,
pasta de dents i bastonets d'higiene bucal <i>halal</i>, llibres d'història
dels tàtars, literatura religiosa, contes infantils en tàtar, CD i DVD també de
temàtica islàmica, gorrets per posar-se durant les oracions (fets a Rússia -al
Tatarstan-, a l'Uzbekistan i a la Xina) i infinitat de productes més. Bé, de
fet no es distingeixen gaire de qualsevol botiga d'articles relacionats amb
l'islam de qualsevol lloc del món (Barcelona, Teheran, Madràs o Vancouver), amb
la diferència de l'element identitari autòcton tàtar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Algunes cases antigues les han maquillat de
colors, potser per dissimular i compensar que les cases contigües se les han
carregat per construir blocs de pisos al seu lloc. Però serem bones persones i
agrairem a les autoritats municipals que almenys hagin entès que el llegat
històric de l'assentament tàtar és important (encara que sigui perquè en poden
treure profit), tan o més que el Kremlin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Els tàtars no només viuen al Tatarstan (de la
mateixa manera que al Tatarstan no només hi viuen tàtars), sinó que hi ha zones
on històricament hi viuen comunitats tàtares de certa importància des de
Sibèria fins ben a prop de Moscou. I això sense comptar els tàtars de Crimea,
els de Polònia, Letònia i Finlàndia. Tot i habitar en una zona tan vasta (o
potser precisament per això), Kazan va ser l'únic lloc on es va desenvolupar
una cultura urbana específicament tàtara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Conten les cròniques de viatgers que els
europeus quedaven decebuts quan, en arribar a Kazan, constataven que l'aspecte
del barri tàtar en realitat no diferia tant del de qualsevol assentament rus.
Esperaven veure bons salvatges, evocadores escenes exòtiques i ordenat caos
oriental, però en canvi el que hi trobaven eren violinistes, reunions per
prendre el te, rellotges de pèndol, sessions de fotografia i discussions de
negocis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">De fet, avui en dia l'únic que distingeix el
barri tàtar de qualsevol carrer amb aires d'antigor de qualsevol ciutat russa
són les mesquites i les "botigues islàmiques". Al principi sí que els
habitatges tàtars es disposaven segons el patró "oriental" (diverses
cases obertes a un pati interior), però amb el temps es van anar russificant i,
almenys exteriorment, eren pràcticament idèntiques que les construccions dels
eslaus (una mica més virolades, potser).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Standard" style="line-height: 200%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGVrXy78xhjGS5M5HwCU8afctuLkYjhcBqnQLKZcLZ8rFeN3yvSlAz2HdXV5zYNToLe3fwqCoklPuDR0wmHRpN0KxLimcfqiS7GekUoXMQ0OmFROiECm0UVtsqHNPQm92IY9GjxFRj00I/s1600/DSCF6322.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGVrXy78xhjGS5M5HwCU8afctuLkYjhcBqnQLKZcLZ8rFeN3yvSlAz2HdXV5zYNToLe3fwqCoklPuDR0wmHRpN0KxLimcfqiS7GekUoXMQ0OmFROiECm0UVtsqHNPQm92IY9GjxFRj00I/s1600/DSCF6322.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Els tàtars també s'han anat russificant, com
tots els pobles de Rússia, però es pot afirmar que són un dels grups ètnics
menys assimilats i amb una autopercepció més positiva i dels que més mantenen
la llengua de tot Rússia. La seva russificació és básicament exterior. Com la de les cases de la bistâ.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-50449763418202202002013-12-21T03:21:00.001-08:002013-12-21T03:21:09.888-08:00Els altres alemanys de Stalingrad<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Quan es parla de Volgograd i s’esmenten els
alemanys, les associacions que es fan no són gaire positives. I és
comprensible: si un exèrcit et bombardeja la ciutat i te la deixa completament
arrasada és normal que no intercanviïs adreces amb els soldats per convidar-los
al dinar de Nadal.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHXWBoxYt3l4AiYQUr6clPVamKlkuJs4zgglx6ABvjS3K1cq24-Pknf8X9J261euczniTlTdKLiQw0V_cJ0dILqom8wNTJxTv1v0D-uD9AUB-hLeyubvr1njs-0WldZkiQIA0UoXQcHlw/s1600/DSCF6262.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHXWBoxYt3l4AiYQUr6clPVamKlkuJs4zgglx6ABvjS3K1cq24-Pknf8X9J261euczniTlTdKLiQw0V_cJ0dILqom8wNTJxTv1v0D-uD9AUB-hLeyubvr1njs-0WldZkiQIA0UoXQcHlw/s400/DSCF6262.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Monument </em>La Mare Pàtria et crida!<br />
<em>al complex monumental de Mamàiev Kurgan, Volgograd</em></td></tr>
</tbody></table>
<span style="mso-ansi-language: CA;">Fins fa poc, les úniques imatges que m’inspirava
la combinació Volgograd-alemanys eren de cases enrunades, obusos, destrucció i
monuments soviètics commemoratius de la batalla de Stalingrad (àlies Volgograd,
àlies Tsaritsyn. De res). Però literalment quatre dies abans d’agafar el tren
Moscou-Volgograd en la primera etapa del viatge a Calmúquia vaig “descobrir”
que, prop de la ciutat que va ressorgir de les cendres a què la van reduir els
nazis entre el juliol de 1942 i el febrer de 1943, continuava viva la memòria
d’uns altres alemanys que, més pacíficament, havien pul·lulat per aquelles
terres uns segles abans.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQV93dchmUYeCT02k7-_iIg6bwxlVZQ0UBwhYf_kTLF0OfU_y0GToFhkctzRVexjlTrDskuSaAHj_l5MO92UqPdwNbCJo1TNkh_JSx6A8Hgh2gR4h5AC7o16fVIflH8rIs1QbgU8i78E/s1600/DSCF6200.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQV93dchmUYeCT02k7-_iIg6bwxlVZQ0UBwhYf_kTLF0OfU_y0GToFhkctzRVexjlTrDskuSaAHj_l5MO92UqPdwNbCJo1TNkh_JSx6A8Hgh2gR4h5AC7o16fVIflH8rIs1QbgU8i78E/s320/DSCF6200.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">El 22 de juliol de 1763, un manifest de la tsarina
Caterina II (que actuava amb el nom artístic de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la Gran</i>) emetia un edicte que permetia als estrangers establir-se a
Rússia. L’estratègia era part d’un pla per colonitzar zones poc poblades i modernitzar
el país. Caterina, d’origen alemany, volia atraure compatriotes seus perquè conreessin
terres del sud de Rússia que aleshores estaven incultes, i va ser especialment
activa intentant captar camperols d’Ulm i Frankfurt. Només en tres anys 30.000
alemanys van respondre a la crida i es van dirigir a Sant Petersburg procedents
de la ciutat hanseàtica de Lübeck, on iniciaven el seu periple cap a terres
russes. Després de passar uns mesos a l’aleshores capital de l’Imperi rus (més
concretament a Oranienbaum), posteriorment salpaven per riu amb destinació a Saràtov,
a les ribes del Volga. La travessia, que durava uns quants mesos, no era un creuer
de plaer: dels prop de 26.000 colons alemanys que es van dirigir a Saràtov, més
de 3.000 van morir a conseqüència de la duresa del viatge.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Els alemanys van establir colònies agrícoles i
industrials que ben aviat van destacar per la seva eficiència i alta
productivitat. Van ser ells els que van introduir el cultiu de la patata a Rússia,
a més de moltes innovacions tecnològiques, sobretot del camp del tèxtil. Van
augmentar la quantitat de terra destinada al cultiu de lli i cànem, i van
fomentar també el conreu de planta de tabac.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">La colònia de Sarepta, uns quilòmetres al sud de l’actual
Volgograd (que, repeteixo, aleshores s’anomenava Tsaritsyn) era coneguda per la
producció de mostassa i, sorprenentment, de vi. Una altra de les indústries
importants era la tèxtil, i ho testimonia que un tipus de teixit de cotó (la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sarpinka</i>) s’anomenava així en honor a
aquesta colònia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJmkk5XmAjyUnvqjkiMCsil0njx8WzISGAUH3zN1ceZur8JynIp7bQnynZEId8aHzNsT_C9zO_HjsyUrfFCN8pkcAbbjwuymfRVaLNYhCkHg6PoySJ-TupMHnObiALO__Fe2nUuCzDWjk/s1600/DSCF6167.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJmkk5XmAjyUnvqjkiMCsil0njx8WzISGAUH3zN1ceZur8JynIp7bQnynZEId8aHzNsT_C9zO_HjsyUrfFCN8pkcAbbjwuymfRVaLNYhCkHg6PoySJ-TupMHnObiALO__Fe2nUuCzDWjk/s320/DSCF6167.JPG" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOg2cCicp7tSZGl0jJ1upLtxKod5XyfKsz9FTNF2ecVYDQraXXiRjYMlVHwRFtBJ12aUIbFiUpcPRixyo7ofYBk-iSTEv2dgoacQtfiB59JXzFU__hHPDRnVsj52wYcWLdviS_5N4Apbo/s1600/DSCF6164.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOg2cCicp7tSZGl0jJ1upLtxKod5XyfKsz9FTNF2ecVYDQraXXiRjYMlVHwRFtBJ12aUIbFiUpcPRixyo7ofYBk-iSTEv2dgoacQtfiB59JXzFU__hHPDRnVsj52wYcWLdviS_5N4Apbo/s320/DSCF6164.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: CA;">Actualment Sarepta forma part de Krasnoarmeisk, un
barri de la conurbació de Volgograd. Aquest municipi, contaminat i populós, pot
semblar anodí a primera vista. Però si et prens la molèstia de guipar darrere
dels seus alts blocs de pisos pots trobar coses interessants. Jo hi vaig anar amb
tren suburbà des de Volgograd. Vaig baixar a la parada que no tocava (crec que
l’error és perdonable: la parada es deia “Sarepta”), i només puc fer que
alegrar-me’n, ja que per esmenar l’error em vaig veure obligat a agafar
marxrutkes i a demanar indicacions a la gent, cosa que sempre et permet veure
més coses, boniques o no. En aquest cas, vaig anar a parar sense voler a les comportes del canal </span><span style="mso-ansi-language: CA;">Don-Volga, una impressionant fita de la enginyeria fluvial.
Una estreta via d’aigua artificial permet als vaixells procedents del Don i del
mar Negre prosseguir el seu viatge Volga amunt o Volga avall fins a Moscou i l’Àrtic
o Àstrakhan i el Caspi, respectivament. </span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;"> </span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-KTCeRIeH8uOTxDN9wxAKg-xsH9NdaPTOT0bmMUBcHb7C2peAy2INAdd9C326iIn8wmEjxD8Mxg09gnHpfL1sQgIyhaZXgBTVz7pJXy0kYZ8avj-BlKzTUkKtLFjs4iBKqCYZaeVKA8/s1600/DSCF6187.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-KTCeRIeH8uOTxDN9wxAKg-xsH9NdaPTOT0bmMUBcHb7C2peAy2INAdd9C326iIn8wmEjxD8Mxg09gnHpfL1sQgIyhaZXgBTVz7pJXy0kYZ8avj-BlKzTUkKtLFjs4iBKqCYZaeVKA8/s320/DSCF6187.JPG" width="320" /></a>En cert moment, els immensos bucs
passen per sota de l’edifici de control, una mena d’imponent arc d’estil stalinista
d’estètica incongruentment neoclàssica. Jo em vaig quedar una bona estona
mirant barquets embadalit i àdhuc bocabadat, malgrat el fred que fumia. Gràcies
a la meva equivocació també vaig trobar, per casualitat, l’estàtua més gran del
món. Bé, puntualitzo: l’estàtua més gran del món que representa una persona que
va viure realment. La persona en qüestió és, com ja us deveu imaginar, Lenin.
Però antigament aquesta grandiosa figura humana representava <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWIt1IxSzNW9I80GyCA3SRkePRZ1YdBsdAu0CQkpogdnC8Kg93yM6S9-5p2eXdd0vxtXc0px7dby4vVyH8Opt_USvQnMYbwcVUbPGV5LxMGaedctm46H1GXH4vf7iFasLtvO9QcsEPps/s1600/DSCF6185.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWIt1IxSzNW9I80GyCA3SRkePRZ1YdBsdAu0CQkpogdnC8Kg93yM6S9-5p2eXdd0vxtXc0px7dby4vVyH8Opt_USvQnMYbwcVUbPGV5LxMGaedctm46H1GXH4vf7iFasLtvO9QcsEPps/s320/DSCF6185.JPG" width="320" /></a></div>
Stalin, que per
alguna cosa l’actual Volgograd es deia Stalingrad. Anys més tard, quan el
bigotut criminal georgià va caure en merescuda desgràcia van canviar la seva
estàtua per una de Lenin, un personatge històricament menys comprometedor,
suposo.<br />
<br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4gS5G0WqMmHFoFGM1xLMzgZYZbzmydYeylFlReUTumq47ZpxUsGXGEinN5OWDAanvcbk_3FJguUlxQ-uCQqz5uG97nE1GcbtqR8Pn_W6KuIwprilnaMIv6NT4nW6HDi1HL9MO4N7T30A/s1600/DSCF6161.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4gS5G0WqMmHFoFGM1xLMzgZYZbzmydYeylFlReUTumq47ZpxUsGXGEinN5OWDAanvcbk_3FJguUlxQ-uCQqz5uG97nE1GcbtqR8Pn_W6KuIwprilnaMIv6NT4nW6HDi1HL9MO4N7T30A/s320/DSCF6161.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Però tornem als nostres laboriosos alemanys.
Sarepta és una de les poques ciutats russes que ha pogut conservar el seu
llegat colonial alemany, cosa que no deixa de ser paradoxal si tenim en compte
que, uns quants segles més tard, els alemanys no van permetre conservar res de Volgograd/Stalingrad.
I precisament per això no deixa de ser commovedor l’orgull amb què Sarepta
mostra el seu passat alemany: la part antiga del municipi la forma una ordenada
plaça amb edificis disposats al seu voltant seguint una planificació urbanística
força escassa a Rússia. La majoria de construccions, per desgràcia, estan en
molt mal estat, però algunes allotgen museus i edificis administratius, i hi ha
plans de reconstruir de nou elements de la colònia alemanya que permetin fer-se
una idea de com havia set. Per exemple, l’embarcador, una fàbrica, alguns dels
bastions de defensa…<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB7qKKEvrZeqHObeGyBMi18cALb2uc31ZcjUBplgtTPKaUmzn9CWL3f-t8TaxqINlEESuQUhfRD6RRY99RnUig_uyfdLfFs6nl5wqMAQC2_eX1I2SZ7QOWDnScTkHA6EDYaOepQS4I1pQ/s1600/DSCF6190.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB7qKKEvrZeqHObeGyBMi18cALb2uc31ZcjUBplgtTPKaUmzn9CWL3f-t8TaxqINlEESuQUhfRD6RRY99RnUig_uyfdLfFs6nl5wqMAQC2_eX1I2SZ7QOWDnScTkHA6EDYaOepQS4I1pQ/s320/DSCF6190.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Els museus (força pobres, però què vols fer-hi) exposen
objectes, gravats i fotografies relacionades amb la vida dels colons. Estris de
cuina, pots de mostassa, filoses, canonades de fusta i terra cuita, aparells
per a la producció de vi… alguns gravats mostren les fileres ordenades de cases
i fàbriques de totxana vermella dins les sòlides muralles de l’assentament, als
peus de les quals calmucs i kirguisos acampen amb les seves centenàries tendes
circulars de pell de camell. És una escena, al meu parer, entendridora, perquè,
si bé segur que els diferents interessos dels diversos grups ètnics del Volga
devien provocar conflictes, en general es pot dir que, dintre de tot, la convivència
entre persones tan dispars com els camperols russos, els fabricants alemanys i
els nòmades turcs i mongols era força harmoniosa. Una mostra d’aquesta convivència
és una pintura en què es pot veure com un dentista alemany de la colònia arranca
un queixal a un camperol rus. Possiblement, l’arribada dels alemanys i de la
seva cultura material va suposar una millora de les condicions de vida per a
molts dels pobladors ancestrals de les ribes del Volga.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">L’edifici estrella del complex és l’església
luterana, que, per desgràcia, estava tancada i no hi vaig poder entrar. Algunes
oficines de l’Ajuntament local estan ubicades al que havien estat les
habitacions per a dones solteres (situades sàviament just al costat de l’edifici
on vivien els homes solters).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggnNBi4gyctdsg2UA8vN_e2EA2LYcJ0ARyMJ1LbhLozeAeTvj_DZ2iU_6dnHgl1iR5jBLzA5onWnDfN8NKJJQMRkKvb6IgJzK41-W-0RBNrTh2HTixNWGqrUhqphpfjWFUvra6FrjpxMs/s1600/DSCF6196.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggnNBi4gyctdsg2UA8vN_e2EA2LYcJ0ARyMJ1LbhLozeAeTvj_DZ2iU_6dnHgl1iR5jBLzA5onWnDfN8NKJJQMRkKvb6IgJzK41-W-0RBNrTh2HTixNWGqrUhqphpfjWFUvra6FrjpxMs/s320/DSCF6196.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: CA;">Jo, de tot plegat, em vull quedar amb la imatge dels
monjos budistes calmucs passant amb camell per davant de les portes de la colònia
alemanya. Cal dir que una de les activitats que havien de dur a terme els
colons era la de missioners, ja que se’ls encomanava la tasca de fer
proselitisme del luteranisme. Però es veu que aviat ho van deixar córrer, perquè
ni els calmucs budistes, ni els russos ortodoxos ni els tàtars musulmans
estaven per brocs.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Als inicis de l’existència de les colònies, els
tallers tèxtils treballaven amb seda que arribava via</span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzmnVn4EyX8X05wNUoMNSl7q5UAwXHHeIWsP2D_yrHV4yi-eSow5Yv80IoOKnyDTUWYr81Yd9r5rxcEM8le08EBDODZ6lVdfpdK8E8rYv7KdohQdtJjZqT1p5xxThGuFJyyvNeLu09n9c/s1600/DSCF6194.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzmnVn4EyX8X05wNUoMNSl7q5UAwXHHeIWsP2D_yrHV4yi-eSow5Yv80IoOKnyDTUWYr81Yd9r5rxcEM8le08EBDODZ6lVdfpdK8E8rYv7KdohQdtJjZqT1p5xxThGuFJyyvNeLu09n9c/s320/DSCF6194.JPG" width="320" /></a></div>
Itàlia. Però aquest
material, i també la importació, era molt car, i aviat els teixidors de Sarepta
van començar a treballar amb cotó provinent de Pèrsia a través del port d’Àstrakhan.<o:p></o:p></span><br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">I, un cop més, el Volga enllaçava mons. Flocs de
cotó cultivats a les planes perses, o a les ribes del Sir Darià, acabaven convertits
en els teixits que sortien dels telers d’uns alemanys que, provinents de Suàbia
o Saxònia, havien fet de les estepes russes la seva llar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<img height="72" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHWIt1IxSzNW9I80GyCA3SRkePRZ1YdBsdAu0CQkpogdnC8Kg93yM6S9-5p2eXdd0vxtXc0px7dby4vVyH8Opt_USvQnMYbwcVUbPGV5LxMGaedctm46H1GXH4vf7iFasLtvO9QcsEPps/s320/DSCF6185.JPG" style="filter: alpha(opacity=30); left: 299px; opacity: 0.3; position: absolute; top: 2213px;" width="96" />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-66212653183168186582013-12-20T09:31:00.001-08:002013-12-20T09:39:52.440-08:00Elistà o la saviesa del segurata<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Elistà</span></i><span style="mso-ansi-language: CA;"> és un nom de ciutat desconcertant. A Rússia hi ha
milers de topònims que qualsevol persona mínimament iniciada identificaria com
a no eslaus. La majoria són turcs, però també n’hi ha en una miríade d’altres
llengües pertanyents a les més variades famílies lingüístiques: uràliques,
caucàsiques, paleosiberianes, tungús… Tots aquests topònims solen trobar-se en
les zones on previsiblement els pertoca. Però <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elistà</i>, en canvi, sembla empeltat al mig de l’estepa. Crida
l’atenció, primerament, perquè comença amb la lletra </span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Э
(e), ben poc productiva en el fons toponímic de la Federació Russa. I és que <i>Elistà</i>
(</span><span lang="RU" style="mso-ansi-language: RU; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Элиста</span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">), el nom de la capital de
Calmúquia, no és res més que la russificació de</span><span lang="RU" style="mso-ansi-language: RU; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">
Элст </span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">(Elst), que en calmuc significa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sorrenc, sabulós</i>. I qui diu <span style="mso-bidi-font-style: italic;">calmuc
</span>diu <span style="mso-bidi-font-style: italic;">mongol</span>. Perquè els
calmucs constitueixen una illa de llengua mongol i religió budista en un
territori que tradicionalment s’han disputat els russos, els pobles turcs
(kirguisos, kazakhs, balkars, tàtars, nogai…) i els pobles caucàsics (txetxens,
ingúixos, àvars, lesguins…). Ortodoxos i musulmans. I, de sobte, monestirs
budistes, rodes d’oració, estupes i cants difònics. I això que Elistà és més a
prop de Viena que no pas d’Ulan Bator: un cop més la indiscutible objectivitat
de la geografia ens demostra que els conceptes de proper i llunyà, propi i
aliè, són fruit de la percepció subjectiva i el prejudici. Mongòlia al llindar
d’Europa. L’únic país budista del vell continent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwo3QVvHv0OeiubEpSSnzaBJ8ts3xeZFLEevzqNYzb8IA_sYwUhFGbYf9mfVc_T9UXwQeegw18Yop_x9edyXUzu9fjHn7k6n6V_Wq-2CQxstpMGJmXl6hR2PoCiRx1VpbUP1WLW_GHupk/s1600/DSCF6209.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwo3QVvHv0OeiubEpSSnzaBJ8ts3xeZFLEevzqNYzb8IA_sYwUhFGbYf9mfVc_T9UXwQeegw18Yop_x9edyXUzu9fjHn7k6n6V_Wq-2CQxstpMGJmXl6hR2PoCiRx1VpbUP1WLW_GHupk/s400/DSCF6209.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;"></span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Una
anomalia geopolítica d’aquest calibre no pot deixar de visitar-se. I menys quan
els calmucs tenen la seva pròpia república (la República de Calmúquia, o Halm
Tangtx, en transcripció directa del calmuc) i la bandera és una flor de lotus
inserida en un cercle blau en un fins groc.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;"></span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Sí,
m’agraden aquestes petites mostres d’exotisme. Per mi són motiu de viatge per
si mateixes.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Arribo
a Calmúquia amb furgoneta (marxrutka). Agafo la que surt a dos de deu de
l’estació d’autobusos de Volgograd, la mateixa on fa més de deu anys vaig
començar un viatge iniciàtic fins a Àstrakhan, si és que al segle XXI això dels
viatges iniciàtics encara es porta.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmjLlEpuKnw0BSjMKc7e7rhiyTs6-55sZMUWW71iSV887uglVgx4Y7VgnXsQ5fHz9SM9MiOkk0s8bNxlTsR86aPu0wXRHS8sOfZKQEip4YJZ-oFFe1BjACL8NwoCxUm-pczapUclNPQqM/s1600/DSCF6253.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmjLlEpuKnw0BSjMKc7e7rhiyTs6-55sZMUWW71iSV887uglVgx4Y7VgnXsQ5fHz9SM9MiOkk0s8bNxlTsR86aPu0wXRHS8sOfZKQEip4YJZ-oFFe1BjACL8NwoCxUm-pczapUclNPQqM/s320/DSCF6253.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">La
furgoneta, mig buida, s’endinsa per l’estepa. Bufa un fort vent que traspassa
tots els tipus d’abrigall que portem els passatgers. Dues de les viatgeres, una
dona refeta de trets mongoloides i la seva filla d’uns set o vuit anys, fa
quatre dies que estan de camí. Vénen de Buriàtia, una altra de les tres
repúbliques budistes de Rússia (la tercera es Tuvà), i intueixo que van anar
amb tren d’Ulan Udé fins a Moscou (tres jornades), i d’allà vint hores més en
un altre tren fins a Volgograd. Tenen família a Elistà, i em vull imaginar que
els seus parents van triar desplaçar-se de Buriàtia fins a aquesta ciutat per
la proximitat cultural i lingüística, que no geogràfica (allò que deia…).<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYtpW1EwB6RTzv-lSBrw2bw3JVff1UPX2LuLPhyphenhyphenK7hLhjJkhYxeAk0KHJ8aUeO55VDoJGMEZj_-pPoiS78QP_luCQOg4Tl6aWNDVpGhZWGIZlL6aTmyqqGGfC94a2bW9hpv28U4aJylr0/s1600/DSCF6245.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYtpW1EwB6RTzv-lSBrw2bw3JVff1UPX2LuLPhyphenhyphenK7hLhjJkhYxeAk0KHJ8aUeO55VDoJGMEZj_-pPoiS78QP_luCQOg4Tl6aWNDVpGhZWGIZlL6aTmyqqGGfC94a2bW9hpv28U4aJylr0/s320/DSCF6245.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">O
potser no. Perquè va ser realment decebedor arribar a la minúscula estació de
busos d’Elistà i no detectar cap senyal de l’existència de la llengua calmuca.
La gran majoria de dependents de les paradetes de l’estació, els taxistes i
conductors de transport públic que esperen fora de l’edifici… pràcticament tots
són calmucs, però totes les converses tenen lloc en rus. L’únic indici de la
particularitat del lloc la hi posa un anunci que, en forma de DIN-A 4 penjat en
una columna de l’estació, demana als creients proposar noms per a un temple.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Però
de seguida es revela quelcom d’asiàtic en el tracte humà. Una dona que regenta
una parada d’entrepans i pastissos es desviu per ajudar-me a trobar allotjament
barat. Truca a una amiga que lloga habitacions, i m’indica on hi ha una
residència d’estudiants que abans funcionava com a hotel. Cap de les dues
variants dóna resultat, però s’agraeix l’ajuda. Dos conductors de furgonetes de
transport urbà em veuen esperant un autobús en un lloc que no toca i
s’ofereixen a portar-me a “un hotel que han obert nou”. Quan els demano que
quant els dec per la cursa, em diuen que no els cal res, que només volien
ajudar, i que molta sort.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJXjW1uoNqT_8BhsdqzwVVHfof3LRMG4tZAAXLlzf5NX5b5d2UTudJM-M9ksi6xIPDQTGwd4Fd-A_SIjPOcRetgSLrqGyGcxlBypBGUBYzVjnAoh8Kna1D_H2yDAtuDodwbiLty5qLkHk/s1600/DSCF6234.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJXjW1uoNqT_8BhsdqzwVVHfof3LRMG4tZAAXLlzf5NX5b5d2UTudJM-M9ksi6xIPDQTGwd4Fd-A_SIjPOcRetgSLrqGyGcxlBypBGUBYzVjnAoh8Kna1D_H2yDAtuDodwbiLty5qLkHk/s320/DSCF6234.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Elistà
és una ciutat petita, de poc més de 100.000 habitants. Als afores s’hi estan
construint barris que arrabassen terrenys a l’estepa, moderns blocs de pisos
exposats als vents, alternats amb estupes i temples budistes de construcció
recent, amb cert aspecte de la Xina de Port Aventura. Al centre de la ciutat, estructurat
al llarg del carrer de Lenin, s’hi poden trobar cilindres d’oració, estàtues de
Buda, arbres amb cintes votives. Pocs anys després de la desaparició de la Unió
Soviètica, Calmúquia va començar a experimentar un ressorgiment de la cultura tradicional. L’artífex en
va ser, sobretot, Kirsan Iliumjínov, president de la república del 1993 al 2010.
</span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8-YBH3Qk_hN4QCJhfMy_Xy-4zr3RLg7LyJXzvklTdPu8IRoze2_D_nxAzl9QWZ8a86mFTCIEw0e1gwOJqCLOJpChZ03JKjpALS7Td6aOGV4P5iLmcl7TyWLYXq-HX0DPno4W2N9PEbpU/s1600/DSCF6220.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8-YBH3Qk_hN4QCJhfMy_Xy-4zr3RLg7LyJXzvklTdPu8IRoze2_D_nxAzl9QWZ8a86mFTCIEw0e1gwOJqCLOJpChZ03JKjpALS7Td6aOGV4P5iLmcl7TyWLYXq-HX0DPno4W2N9PEbpU/s320/DSCF6220.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Com
a tants altres dirigents excomunistes (i, es de suposar, ateus), a en Kirsan Nikolàievitx
la caiguda de la URSS li va provocar un renaixement de la fe (en el seu cas, la
budista), que es va traduir en la construcció de diversos temples i monestirs,
els més espectaculars dels quals són el Temple de la Residència Daurada del
Buda Shakiamuni i el monestir d’Arxan.</span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Si
bé es pot criticar que aquest ressorgiment sigui interessat i se centri en els
aspectes més vistosos, també és cert que durant l’època soviètica es perseguia qualsevol
expressió religiosa budista, prohibició que a la pràctica era sinònima d’una
repressió de la cultura calmuca. Actualment, en canvi desenes de joves calmucs
s’instrueixen en temples i monestirs del Tibet i l’Índia per complir les
funcions clericals entre el seu poble un cop finalitzats els estudis. Al temple
de la Llar Daurada del Buda Shakiamuni una part considerable dels monjos són
tibetans, i aquesta és la llengua en què es comuniquen entre ells els clergues,
tant tibetans com calmucs. En un temple de barri, en canvi, vaig veure com
calmucs i calmuques feien cua per rebre consell d’un monjo, que va resultar ser
un rus. Suposo que en aquests casos la llengua de comunicació entre monjos i
feligresos és el rus.</span><br />
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;"><o:p></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Pel
que fa a la llengua, el president Iliumjínov (de Rússia Unida), no va ser tan
assertiu com en l’aspecte religiós. No hi ha cap escola on s’ensenyi íntegrament
en aquesta llengua, i a la ciutat són pocs els joves i nens que la parlen.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Això
no sembla preocupar la Vàlia, devota budista, fervent partidària de l’expresident
Iliumjínov i mala comerciant. Es nega a vendre’m les imatges de budes i tares
que vull comprar, i no m’ensenya els domassos amb la inscripció “om mani padme
hum” que, si em deixés, compraria a la botiga del temple, que regenta ella.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Vols masses coses, tu. Veus
les coses i les vols. Però no ho necessites.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Dona, però ho vull per regalar
a unes amigues. Dóna’m sis adhesius d’aquests.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Les teves amigues no els
necessiten per a res, aquests adhesius. Val més que els compris un CD amb les
ensenyances del Dalai Lama.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Val, d’acord, posa’m el
compact. I cinc adhesius, que no sigui dit.<o:p></o:p></span></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">I
em dóna els adhesius (de mala gana), el CD i, de regal, un llibre perquè jo i
les meves amigues ens iniciem en el coneixement de les ensenyances de Buda i
ens familiaritzem amb els termes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">samsara,
nirvana, </i>etc.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7HpykF7EkFxCErSUXxJUJ33577JzymM-dyE9kfOd4KZaATMapKFOYl_vVXz-B-lGHqeJ6YiwcOFwuLCs6fHnMWWPJMD204p5cgTM0VQlumFjXQkvnfApcOrSHiDqmR4DZT3rTnuPiqBE/s1600/DSCF6243.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7HpykF7EkFxCErSUXxJUJ33577JzymM-dyE9kfOd4KZaATMapKFOYl_vVXz-B-lGHqeJ6YiwcOFwuLCs6fHnMWWPJMD204p5cgTM0VQlumFjXQkvnfApcOrSHiDqmR4DZT3rTnuPiqBE/s320/DSCF6243.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">La
Vàlia està molt orgullosa d’haver estat present sempre que Sa Santedat el Dalai
Lama ha visitat Calmúquia. En total, dues. Una als anys 90, l’altra ja al segle
XXI. La primera va ser durant la inauguració del temple d’Arxan, un dia fred i
plujós en què, malgrat el temps miserable, “tothom estava content, Sa Santedat somreia,
feliç de poder ser finalment a Calmúquia. Ningú sentia el fred, el Dalai Lama
només portava una túnica, però no tenia fred. Va decidir visitar-nos a
nosaltres, i no als buriats ni als tuvans”, diu, sense amagar l’orgull que li
suposa haver estat el poble “escollit” pel Dalai Lama, almenys dins de la
Federació de Rússia.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Tens molt bon <i style="mso-bidi-font-style: normal;">karma</i>, tu! –insisteix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">I com ho saps, que tinc bon <i style="mso-bidi-font-style: normal;">karma</i>?<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Doncs perquè ara ets aquí, en aquest
temple que va trepitjar Sa Santedat, veient el mateix que va veure ell. Això et
permet acumular karma. Oh, i veure els seus hàbits també!- i m’agafa de la mà i
m’ensenya la túnica de color safrà de Sa Santedat, que el temple exposa com una
relíquia a l’altar principal.<o:p></o:p></span></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">La
nit anterior, quan va plegar de la feina i va tancar la botiga, em va
acompanyar a un suposat centre tibetà on teòricament m’havien de deixar dormir,
i així m’estalviaria de pagar hotel. Però el centre no va aparèixer. <o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Mentre
la Vàlia recollia els trapaus, jo conversava amb el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">segurata</i> del temple, un calmuc alt i gros d’una cinquantena d’anys
que reconeixia que, malgrat tot, “els russos també són persones”, i que mirava
amb desaprovació una jove que es postrava davant del Buda.<o:p></o:p></span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: TA;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Això no serveix de res. Resar,
fer ofrenes, reverències, genuflexions… el que és important és ser persona. Ser
bona persona. Jo no vull la vida eterna, no sé si sóc virtuós o no. Jo només m’esforço
per ser persona.</span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span dir="LTR"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhftpHr7C9M7_PeDLDqmjypZ4cQaPUoE05MnujqOXO_zEF_cV24YTHS3MjMDrwyZR6fkJ6ijfAh99Z57EHbi8EvrKqgjt_QeWQedWj9xQoxpBXjNpJQmlcoiKb-kEwc7DVF6yq4clttzYw/s1600/DSCF6224.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhftpHr7C9M7_PeDLDqmjypZ4cQaPUoE05MnujqOXO_zEF_cV24YTHS3MjMDrwyZR6fkJ6ijfAh99Z57EHbi8EvrKqgjt_QeWQedWj9xQoxpBXjNpJQmlcoiKb-kEwc7DVF6yq4clttzYw/s320/DSCF6224.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Latha; mso-bidi-language: TA;">Jo
reflexiono sobre les seves paraules de la millor manera que sé: menjant.
Engoleixo una reconstituent sopa de menuts de xai, acompanyada d’un te calmuc
(amb llet, sal i mantega) per recuperar-me de la fredor de la nit de l’estepa.
Suposo que encara dec haver d'aprendre molt, abans no sigui capaç de desprendre'm del desig. Però és que una sopa d'intestins de xai és una sopa d'intestins de xai, tu...</span><br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-44926587580978974502013-12-19T02:39:00.001-08:002013-12-19T02:39:47.959-08:00Operació 'ulusy': la tragèdia del poble calmuc
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5GD4NcCVe748Maj_hZvES7E2WnDgEE4qHZznXpmRMoUx2_ihtHDHnijqJopbfF7ANEvNXy5hyphenhyphenDp5bU__yZFKnJnHcSK4fuMXHLkNn7JOgvY4EIxkiGRqCKVoSHWi402xLc5ekzG5ArWo/s1600/DSCF5748.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5GD4NcCVe748Maj_hZvES7E2WnDgEE4qHZznXpmRMoUx2_ihtHDHnijqJopbfF7ANEvNXy5hyphenhyphenDp5bU__yZFKnJnHcSK4fuMXHLkNn7JOgvY4EIxkiGRqCKVoSHWi402xLc5ekzG5ArWo/s400/DSCF5748.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>A tombant del segle passat els </em>hurul<em> (temples budistes) calmucs </em><br />
<em>eren així de monos</em></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">A principis del segle XVII, els turguts, una de
les tribus mongoles que formaven l’aliança dels Quatre Oirats, van abandonar la
seva terra ancestral entre Mongòlia occidental i les muntanyes de l’Altai i van
iniciar una emigració cap a l’oest. El motiu de l’èxode no és clar: algunes
fonts diuen que buscaven noves pastures, mentre que altres especulen amb
conflictes per la supremacia política. Fos com fos, una ràpida marxa amb
caravanes de cavalls i camells els va portar a establir, vers el 1630, les
seves tendes circulars a les planes del baix Volga, on entre els diversos
pobles de l’Imperi rus eren coneguts com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">calmucs</i>,
l’exònim amb què els havien batejat els pobladors musulmans de la zona. A la
vida dels nòmades, però, no hi pot haver mai res de gaire definitiu, i a finals
del mateix segle una facció de la tribu se’n tornava un altre cop cap a orient.
Contes les males llengües calmuques que en realitat tota la tribu se’n volia
tornar al lloc d’on havien vingut, però una crescuda imprevista del riu-mar Volga
ho va impedir. I aleshores els calmucs, amb les seves tendes de feltre, els
seus cavallets rabassuts, camells peluts de dues gepes i ramats d’ovelles
grasses es van quedar a senyorejar pel país del Volga, que gràcies als monjos
d’aquest poble sentia per primera vegada els cants i les oracions d’una de les
poques religions que encara no havien sobrevolat les seves aigües: el budisme. Invocacions
paganes, pregàries ortodoxes, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">namaz</i>
musulmans… tots s’havien proferit a les ribes del gran riu, on probablement
també havien resat els enigmàtics jueus del regne khàzar. Però fins que no van
arribar els calmucs, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tangkas</i> i
les banderes d’oracions no havien voleiat al vent de l’estepa del sud de
Rússia. </span></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4JnvuvZvVotqrVCCKvQv_jEaYPAyCgLJd8DIKf4ha6F0BDfN2gQE_vL_JIOhbC0tIFSYofIfetCfIP9vTMM0HFXayxJz3nF7S6lpxscqmIvW_eqeocwxxkDXHHcjMmMFtqamOTr2iRAo/s1600/DSCF5752.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4JnvuvZvVotqrVCCKvQv_jEaYPAyCgLJd8DIKf4ha6F0BDfN2gQE_vL_JIOhbC0tIFSYofIfetCfIP9vTMM0HFXayxJz3nF7S6lpxscqmIvW_eqeocwxxkDXHHcjMmMFtqamOTr2iRAo/s400/DSCF5752.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>I els monjos budistes tenien aquest aspecte</em></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Dir que els calmucs “senyorejaven” no és una
exageració, ja que van ocupar bona part de les terres de l’antic khanat
d’Àstrakhan i van rendir en vassallatge els pobladors de la zona, la majoria
tàtars nogai. A diferència dels calmucs actuals, els d’aleshores eren un poble
bel·licós que assolava amb ràtzies constants els pobles i assentaments de les
estepes, i l’Imperi del tsar els intentava mantenir a ratlla des de la
ciutadella d’Àstrakhan. Sense una capital fixa, parant les tendes circulars <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(gher) </i>allà on els semblava més adequat,
van mantenir autonomia i conflictes amb la Rússia tsarista fins que el poder calmuc
va començar a minvar gradualment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgosadS2jUUd5_uVART4rTtxeJ2hmCQGgxdVyguLCtjL1MHoHWmEHivA8qcfMTsu1M6tVBqaQV4CuOBeSqGpdddrZdVnz6QA22Utt3G5wNiFBPDx3F1J35H7der1MT_o_dOJxTg7C81Oho/s1600/DSCF6241.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgosadS2jUUd5_uVART4rTtxeJ2hmCQGgxdVyguLCtjL1MHoHWmEHivA8qcfMTsu1M6tVBqaQV4CuOBeSqGpdddrZdVnz6QA22Utt3G5wNiFBPDx3F1J35H7der1MT_o_dOJxTg7C81Oho/s320/DSCF6241.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">I quan va esclatar la Revolució els calmucs eren
simplement un més dels pobles del calaix de sastre d’ètnies que són les
estepes. Els grans canvis socials que van comportar per a Rússia els
esdeveniments de 1917 també van tocar de ple els calmucs, que van veure com els
bolxevics executaven o deportaven el clergat budista i, a més, destruïen
centenars de temples <i>(hurul)</i>, ja que aleshores els calmucs ja s’havien
començat a sedentaritzar i els monjos ja no oficiaven en tendes-temple
portàtils, sinó en petits temples de fusta molt elaborats que donaven a
l’extrem oriental d’Europa un aire, doncs això, oriental.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Però la gran tragèdia dels calmucs al segle XX
seria molt més cruel i insospitada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicntA-LNxvYKTLWwYRRTb2k4fc-tRXDMGJrxW-TEZEmfoLztPZMbOdtmhSi4HYB-bAITaljyZ1gH-9wHU46E3lKqAv0Z92dSzbNdgomQxz13FIzNqu79UteQXQahZ-hd1t-s4VCxXFV4/s1600/DSCF5659.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicntA-LNxvYKTLWwYRRTb2k4fc-tRXDMGJrxW-TEZEmfoLztPZMbOdtmhSi4HYB-bAITaljyZ1gH-9wHU46E3lKqAv0Z92dSzbNdgomQxz13FIzNqu79UteQXQahZ-hd1t-s4VCxXFV4/s320/DSCF5659.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Semblava que la Unió Soviètica els tractava força
bé, com a tantes altres minories: els van muntar una província o república
autònoma per a ells i, malgrat que la prohibició del budisme va comportar la
pèrdua d’un dels principals canals per a les manifestacions culturals d’aquest
poble, un pilar de la cultura tan important com és la llengua es mantenia
robust, ja que aleshores la immensa majoria de calmucs no parlava ni un borrall
de rus.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ANL7Sm2hef0ouLctr80YTs6usYvyX82E03l9Foa1MbaU58eH-lKL-C-ff6QBEi9j-wiXkp9UFAM7FKXRxnOeYQqMUP4SZ61oQ6119LvavJcX1fOKrk5IWRmJXnMZ_MkIPZXfuR6SM_E/s1600/DSCF6248.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ANL7Sm2hef0ouLctr80YTs6usYvyX82E03l9Foa1MbaU58eH-lKL-C-ff6QBEi9j-wiXkp9UFAM7FKXRxnOeYQqMUP4SZ61oQ6119LvavJcX1fOKrk5IWRmJXnMZ_MkIPZXfuR6SM_E/s320/DSCF6248.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguP4UMHNaDXcMBN1FRMzRf9xoLMwHm1BTL0xwjMY9f0SdKhX99HNFfwq8GGXVxn9Rwo4x7IBKQrLEAq4t5r8kI8IdQbC0zxpEnAjPF8AZBZYIDBkutYt6zxnvj-_f0FYpJeo0pm84j8FY/s1600/DSCF6247.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguP4UMHNaDXcMBN1FRMzRf9xoLMwHm1BTL0xwjMY9f0SdKhX99HNFfwq8GGXVxn9Rwo4x7IBKQrLEAq4t5r8kI8IdQbC0zxpEnAjPF8AZBZYIDBkutYt6zxnvj-_f0FYpJeo0pm84j8FY/s320/DSCF6247.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Però la gèlida matinada del 28 de desembre de 1943
es va fer efectiva l’ordre de Stalin de deportar tot el poble calmuc sota
acusació de col·laboració amb els ocupants nazis. A dos quarts de set del matí
del fatídic dia, la porta de cada casa calmuca de la república i de les
províncies veïnes rebia els trucs d’una parella de soldats. Els uniformats
comunicaven a les famílies que tenien mitja hora per aplegar les pertinences
més preuades i emprendre un viatge en tren amb destí desconegut. L’imaginari
calmuc posa èmfasi en què molts dels soldats eren bones persones que ajudaven
els futurs deportats; els aconsellaven que agafessin roba d’abric i matessin
una vedella per tenir aliment durant el viatge. Possiblement és cert, però el
fet de reparar en la humanitat dels soldats en un moment en què centenars de
milers de persones innocents eren a punt de ser deportades em sembla molt
sospitós. Com si la consigna fos que, malgrat que la decisió de deportar dones,
nens, ancians i malalts constituïa un crim injustificable, els soldats
soviètics traçaven la pinzellada amable, aportaven el contrapès que permet
relativitzar el crim, perquè tan inconcebible era deportar els calmucs argüint
un delicte de traïció<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com que la Unió
Soviètica cometés una injustícia contra els seus habitants. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">És grotesc també pensar que en el moment en què
nens, dones, vells i malalts pujaven als vagons de bestiar que els portarien a
Sibèria, els homes calmucs lluitaven al front contra els nazis. Enmig dels
combats, conten, fins i tot potser en el moment en què més falta feien homes al
front, els van informar que, en tant que calmucs, eren sospitosos de col·laboració
amb l’enemic, i que per tant se’ls enviava a camps de treballs forçats a
Sibèria.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPgIlMmUgvM6ksNKGcE402c57WfFHnc10YBZFWY2U58pnghFrvKOHOAs16tR0hTdaBnYu9BaHmEEp3joyhl_B-am2fFsHs2F_33T1pv_V4weTGXUpq7SKYL8D8hSh0qEDl6AddCEapGNo/s1600/DSCF5742.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPgIlMmUgvM6ksNKGcE402c57WfFHnc10YBZFWY2U58pnghFrvKOHOAs16tR0hTdaBnYu9BaHmEEp3joyhl_B-am2fFsHs2F_33T1pv_V4weTGXUpq7SKYL8D8hSh0qEDl6AddCEapGNo/s320/DSCF5742.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Durant la meva estada a Elistà, en totes les
ocasions que va sortir el tema de la deportació (és a dir, en totes les
ocasions que vaig parlar amb un calmuc) immediatament s’especificava que
“alguns soldats havien estat mot considerats”. Com si això apaivagués
l’aberració que suposava la deportació. Em feia la impressió que, per aquest
sentiment de culpa que tenen (tenim) les minories, al capdavall intentaven
treure ferro al destí que les autoritats els havien deparat, i que ho feien
repetint la consigna que aquestes mateixes autoritats els havien presentat al
llarg dels anys fins a incrustar-la a l’imaginari col·lectiu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Més creïble em resultava quan els calmucs
recordaven l’ajuda que havien rebut per part dels llogarrencs dels pobles on
els havien enviat. Així com els homes capaços van anar del front directament a
camps de treball (majoritàriament al de Xirókovskaia, al territori de Perm, on
es construïa una gran central hidroelèctrica), els calmucs que durant la guerra
no estaven capacitats per combatre van ser enviats a diferents zones de Sibèria
i l’Orient Llunyà rus: a les províncies de Novosibirsk i Omsk, a l’illa de
Sakhalin, al territori de Krasnoiarsk i, paradoxalment, a la província autònoma
de l’Altai, d’on era originària la tribu turgut, ancestres dels calmucs. El seu
destí no van ser les capitals provincials o regionals, sinó zones remotíssimes,
pobles on les condicions climàtiques i geogràfiques extremes eren molt
diferents de les que presentava l’estepa a la qual estaven avesats els calmucs.
Les autoritats de la URSS es van preocupar que les condicions d’existència (ja
no només de vida) dels calmucs a la seva nova llar fossin tan miserables com
resultés possible. I, si no hagués estat per l’ancestral hospitalitat i bondat
dels siberians, els calmucs haurien patit un destí encara pitjor del que els va
tocar. Els van ensenyar a entendre la dura natura siberiana, a distingir els
bolets comestibles dels verinosos, a orientar-se al bosc (els calmucs mai no
n’havien vist cap, de bosc: a l’estepa no hi ha arbres), a reconèixer quins
arbustos donen fruit, quines plantes es poden cultivar i quan,a construir trineus…
I els van ensenyar també a parlar rus: fins ben entrat el segle XX, les classes
populars calmuques no havien tingut cap ocasió ni necessitat d’aprendre la
llengua de l’imperi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicntA-LNxvYKTLWwYRRTb2k4fc-tRXDMGJrxW-TEZEmfoLztPZMbOdtmhSi4HYB-bAITaljyZ1gH-9wHU46E3lKqAv0Z92dSzbNdgomQxz13FIzNqu79UteQXQahZ-hd1t-s4VCxXFV4/s1600/DSCF5659.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicntA-LNxvYKTLWwYRRTb2k4fc-tRXDMGJrxW-TEZEmfoLztPZMbOdtmhSi4HYB-bAITaljyZ1gH-9wHU46E3lKqAv0Z92dSzbNdgomQxz13FIzNqu79UteQXQahZ-hd1t-s4VCxXFV4/s320/DSCF5659.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">El 1957 als calmucs deportats se’ls va permetre
tornar a les seves terres. Durant catorze anys, les famílies d’aquest poble poc
nombrós van viure dispersades per tota la Unió, a milers de quilòmetres les
unes de les altres. Quan van tornar a les estepes que estimaven, tot havia
canviat. Les seves cases (que havien adoptat com a habitatge en substitució de
les tendes no feia gaires dècades) ja no eren seves, no tenien dret a la terra
(com la resta de ciutadans soviètics), la seva religió, com totes les altres,
estava prohibida, i, potser el més decisiu, la població s’havia reduït en un
33% i pràcticament havien oblidat la seva llengua. I la pregunta és: per què?
Per traïció a la Unió Soviètica? Com podia trair el poble calmuc la URSS si els
homes van lluitar al front com qualsevol altre compatriota, morint per expulsar
l’enemic nazi? La paradoxa la il·lustra el fet que, mentre realitzaven treballs
de camp a Xirókovskaia, molts calmucs van ser condecorats pel seu valor i pels
servei prestat a la pàtria durant els combats. Molts oficials de l’exèrcit
soviètic, jugant-se la pell, signaven documents afirmant que els seus soldats
calmucs eren en realitat buriats, tuvans o kazakhs perquè no se’ls enduguessin
als camps de treball.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR9DNPBjGtpaJz_N4GEKg8FwqGtE01C483KtYwoYqa9QBHtqYbGJo2Akjq75GrzQFGe3yQ4EnXEhpOBt3JRgMF8xndo4i3a1lxtL6AUfgeHarnDFyEn3FAOpziHz-kXD0aBYKpwmiIZx4/s1600/DSCF6236.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR9DNPBjGtpaJz_N4GEKg8FwqGtE01C483KtYwoYqa9QBHtqYbGJo2Akjq75GrzQFGe3yQ4EnXEhpOBt3JRgMF8xndo4i3a1lxtL6AUfgeHarnDFyEn3FAOpziHz-kXD0aBYKpwmiIZx4/s320/DSCF6236.JPG" width="320" /></a><span style="mso-ansi-language: CA;">Avui en dia, com a l’any 43, ningú no es creu que
els calmucs confabulessin amb els alemanys per trair la Unió Soviètica. Si hi
va haver traïdors i espies entre aquest poble, no devia pas ser en major
proporció que entre els russos, ucraïnesos, tàtars… Alguns especulen amb la
possibilitat que a Stalin li interessava assignar altres usos a les terres que
habitaven els calmucs, però aquesta explicació no sembla gaire lògica, tenint
en compte que la densitat de població de les estepes era molt baixa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: CA;">Només queda pensar que, simplement i tristament,
el poble calmuc, igual que als alemanys del Volga, els txetxens, els balkars i
tants d’altres, van ser víctimes del destí que, pel motiu que fos, els va
deparar la follia de Stalin.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-83659947343497974712013-09-02T13:12:00.000-07:002014-11-06T14:41:38.855-08:00Nijnii Nóvgorod, capital del Volga<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8uoTthttlPAFZzpxesx-8p7y30d-O9ccjS5ZLYd2i8Z2sfT6iKzaxQGgaXFsR7AyiZEBCQd0K-rRTvTceZEiK_O0gCEidVMaQSOWOp69UqM9GF_MOOYcwpIp6eQ5oUhr1aESUHaWyqw/s1600/DSCF5798.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8uoTthttlPAFZzpxesx-8p7y30d-O9ccjS5ZLYd2i8Z2sfT6iKzaxQGgaXFsR7AyiZEBCQd0K-rRTvTceZEiK_O0gCEidVMaQSOWOp69UqM9GF_MOOYcwpIp6eQ5oUhr1aESUHaWyqw/s400/DSCF5798.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">En una època en què els rius en general són abocadors, el Volga continua
sent evocador. Per una persona que, com jo, representa que ha
nascut al Mediterrani però que en realitat ni això, els grans rius exerceixen
un fort magnetisme. Trobo fascinant això que, de sobte, al mig d’una gran massa
de terra com és Rússia et trobis un riu a proporció</span>, tan ample, navegable, al
llarg del qual viuen tants grups ètnics, es parlen llengües ben diferents, es
professen religions tan dispars... Els grans rius uneixen diferents cultures,
de la mateixa manera que els mars (penso jo) sembla que les separin. Els rius
es naveguen cap avall o cap amunt, perquè si es neden riu endins arribes a
l’altra riba, i se t’ha acabat el muntatge. Els pobles mariners durant dies,
setmanes, mesos, navegaven rodejats d’aigua, amenaçats per les tempestes,
aïllats del contacte humà. Els solcants de riu, en canvi, en tot moment tenien
terra a la vista, anaven creant vincles amb les ciutats, amb les comunitats de
les ribes. I a l’hivern, quan el riu es glaça, canvies el vaixell per trineus.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7LzJtsFsj36BMRYHiKf67NtwawnWEmNssEQK_NqOlg9ZA5L6G5Z0dAlM4N062truCOZodGdwgN9BJCFVZrVMdazLH27prqH4BeZBzjMZfKgYWkK5TYkYNr6ACMpIG4-sZc9dClmzJFBI/s1600/DSCF5858.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7LzJtsFsj36BMRYHiKf67NtwawnWEmNssEQK_NqOlg9ZA5L6G5Z0dAlM4N062truCOZodGdwgN9BJCFVZrVMdazLH27prqH4BeZBzjMZfKgYWkK5TYkYNr6ACMpIG4-sZc9dClmzJFBI/s400/DSCF5858.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">La gent mira el mar. A mi el mar, què voleu que us digui, m’afarta. En
canvi un riu me’l puc estar mirant estona. I si és des d’un parc elevat, amb
una ampolla de cervesa local a la mà i un quarter de pollastre fumat a l’altra,
encara més estona (concretament, fins que s’acaben la birra i el pollastre).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Nijnii Nóvgorod ofereix aquest atractiu. La cinquena ciutat de Rússia per
població es troba a una distància d’una nit en tren a l’oest de Moscou (tres
hores en tren megarràpid). I no et permet veure només un riu (un dels quals el
Volga, per si fos poc), sinó que, pel mateix preu, te’n permet veure dos.
L’altre és l’Okà, que és on va a parar el riu Moskvà (el que dóna noma la capital de l’imperi) i que, com tants rius
russos, té un nom que personalment em sona ancestral, tribal, primitiu en el
bon sentit del mot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3CMmWxYU2RH3UCVKEnyC5d8O_JpwC3vlw8ibk20Adz_kVKPs3P9Sr6tIRygKvTvj4R5Liz3zL-JjRtLfKIxWm51Z80H7lMpuJMurlN_hZn56g_w6Zmj6jMoYTvK_glJIULBVuN9mTYY/s1600/DSCF5871+-+Copy.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3CMmWxYU2RH3UCVKEnyC5d8O_JpwC3vlw8ibk20Adz_kVKPs3P9Sr6tIRygKvTvj4R5Liz3zL-JjRtLfKIxWm51Z80H7lMpuJMurlN_hZn56g_w6Zmj6jMoYTvK_glJIULBVuN9mTYY/s400/DSCF5871+-+Copy.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La part antiga de Nijnii Nóvgorod (literalment, “Vilanova d’Avall”) s’estén
encimbellada per la riba occidental del Volga. L’Okà s’injecta al Volga també
per l’oest, i al nord de l’afluent s’ha anat construint la ciutat nova. El
marge occidental del Volga és molt rost. A la part antiga, les cases de comerç
i les mansions de mercaders rics es troben a primera línia de riu. Al carrer
Rozhdéstvenskaia (de l’Eslgésia de la Nativitat), palauets modernistes i
neoclàssics i esglésies amb cúpules de coloraines es troben a pocs metres per
sobre del nivell de l’aigua, però per accedir al carrer de just al darrere ja
s’han de pujar escales empinades i rampes que serpentegen per entre marges,
esglésies i cases centenàries de maó o de fusta arrenglerades les unes per
sobre de les altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwtEYJP1QfnP-CWtPr0yyE-YojPgTQgIqKxy3l3nXuS0Ro5kA0lLV2t0QIUv7Ko9FyIDPhLNZ7dIPTJA_72LzjgloGFNnJxMHH1YAZjpJP5Z-ibpOHTA6YY728joUCt-TisjKBWu1nk6o/s1600/DSCF5782.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwtEYJP1QfnP-CWtPr0yyE-YojPgTQgIqKxy3l3nXuS0Ro5kA0lLV2t0QIUv7Ko9FyIDPhLNZ7dIPTJA_72LzjgloGFNnJxMHH1YAZjpJP5Z-ibpOHTA6YY728joUCt-TisjKBWu1nk6o/s400/DSCF5782.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Tanta altura i terrasses et permeten tenir diferents panoràmiques de la
ciutat. Si mires cap a l’altra riba de l’Okà veus els grans blocs clònics
comunistes (de quan la ciutat es deia Gor’kii, com l’escriptor), una església
immensa, incongruent i groga, i el gran edifici, tan vermell com modernista, de
l’Exposició Comercial. Dirigint la vista al Volga veus les grans barcasses de
càrrega que avancen lentament per l’aigua, i a l’altra riba s’estén una plana
de dimensions oníriques, puntejada de blocs grisos i socialistes que amb els
anys han anat engendrant altres blocs idèntics, i s’alcen altes xemeneies
blanques i vermelles que escupen fum i, més a la llunyania, comencen a
groguejar boscos de bedolls i pollancres. Si mires a la part antiga, veus una
xarxa de pintorescos carrers que pugen i que baixen, resseguits pels raïls del
tramvia, i que desemboquen al voltant del Kremlin de maó roig i torres
coronades de fusta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La majoria d’antigues ciutats russes s’erigien al voltant d’un kremlin que,
per raons defensives òbvies, s’alçava en un territori elevat a la confluència
de dos rius. Si un dels rius que passava per la teva ciutat era el Volga, et
podies considerar afortunat (si no eres esclau ni serf), ja que formaves part
de la cadena de ports fluvials que permetia unir territoris tan dispars com els
boscos del nord de Rússia i Pèrsia.</span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAd4nsta44SB_Vcksr45pm50Ow07YEwiYhYtAXimrxq5SzJpDCI5FHKmGIL2qGRdcE4oDjgRYhna1K9GZ-MuYBg8INhbYS__cfxjtUpMn5G6403_VEi5xsbLCLlEINx2PEwUwiRvEjPds/s1600/DSCF5797.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAd4nsta44SB_Vcksr45pm50Ow07YEwiYhYtAXimrxq5SzJpDCI5FHKmGIL2qGRdcE4oDjgRYhna1K9GZ-MuYBg8INhbYS__cfxjtUpMn5G6403_VEi5xsbLCLlEINx2PEwUwiRvEjPds/s400/DSCF5797.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Les meves expectatives per al tram de Volga que passa per Níjnii Nóvgorod
eren força més modestes. Després de passejar un bon grapat d’hores pels indrets
més i menys destacables de l’autoproclamada capital del Volga, em vaig
presenciar a l’estació fluvial per comprar un bitllet per a un dels nombrosos
creuers pel riu que, n’estava convençut, s’oferien als turistes en època de
calor (i en feia molta!). Aquí cal explicar que les estacions fluvials són unes
construccions que m’inspiren veneració. Un port fluvial! Un lloc al qual accedeixes
des de terra ferma per unes grans escales (a Rússia les escales i les portes
creixen fins a adquirir dimensions gegantines) i, després de comprar un
bitllet, en surts ja per l’aigua no pot fer res més que omplir-me el cor de
joia. Si les dependències de l’estació les allotja un edifici de línies rectes
i fines, aproximadament constructivista, amb molt ciment blanc i molt vidre, i
del qual surt una torre </span><span lang="ES">culminada
per una antena (o ràdar) que sembla que ancori el riu i li digui “tu, Volga,
quiet aquí, que ha de pujar gent al vaixell!”, aleshores, estimats congèneres,
la felicitat ja és absoluta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBRVAOkH7tssWBkEIYBdG1X4bkuLTjEy-8P1y2HsBI-sOyCBNq-WobgNkk1ffMEEq0gOVHZwc5YhfsjHcvceM15GN8BnwlAJjaFdSgdabW8rOjvrH-sVH5m4HBlrGGUKQw4USTRoqUaQw/s1600/DSCF5785.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBRVAOkH7tssWBkEIYBdG1X4bkuLTjEy-8P1y2HsBI-sOyCBNq-WobgNkk1ffMEEq0gOVHZwc5YhfsjHcvceM15GN8BnwlAJjaFdSgdabW8rOjvrH-sVH5m4HBlrGGUKQw4USTRoqUaQw/s400/DSCF5785.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="ES">Però la felicitat no ho és mai, d’absoluta i, com sol passar a Rússia,
l’estació estava tancada durant l’època de l’any en què el riu és navegable.
Què hi farem... De bitllets, però, se’n venien. I ho demostrava una corrua de
gent que esperava pacientment davant d’una oficina inserida al sòcol de
l’estació. A falta d’un cartell on figurés l’horari de les sortides dels
vaixells, els comentaris dels potencials excursionistes t’informaven que per al
de la una ja no quedaven bitllets, que el de les cinc s’havia cancel·lat, i que
les opcions eren comprar-ne per a les tres o per a les set. Sí. Els emprenedors
de Nijnii Nóvgorod no havien caigut que, si durant el breu estiu hi havia
demanda d’excursions pel riu, el millor era oferir-ne moltes. Un cop davant de
la taquilla vaig veure l’horari en format cel·lulosa. Efectivament, l’excursió
de les cinc s’havia suspès, i al matí semblava que només n’hi havia hagut una. L’endemà,
diumenge i, per tant, dia festiu, només es proposaven dues sortides: una a les
sis de la tarda i una altra a les vuit del vespre. Això sí: el dilluns, el
dimarts i la resta de dies feiners els turistes que NO fossin a la ciutat
podrien passejar-se pel Volga a cor què vols amb tota la flota de vaixells a la
seva disposició. Veieu per què Rússia és interessant?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">El creuer pel Volga va resultar no ser taaaaaaaaan interessant </span>с<span lang="CA">om Rússia en general. De les dues
manifestacions acústiques que més m’irriten (música txumba-txumba i nens que
ploren) només en recordo una, la segona. I ja té mèrit que els pares de l’únic
nadó de bord se’m posessin just al costat. Però bé, això en realitat no té
importància. El que en té és que era a la coberta d’un vaixell, rodejat de gent
amb capses del McDonald’s o de menjar d’altres llocs, solcant les aigües
espesses del Volga. I per mi això, encara que les vistes no siguin de les més
evocadores, ja és suficient. Ara una platja, ara unes grues i unes sitges
immenses de vés a saber què. Fàbriques, boscos, monestirs, illes, canyissars...
Ai, Volga, Volga, si de mi hagués depès (i àdhuc “depengut”), hauria anat
tirant riu avall, avall, hauria saludat els mari, els txuvaixos i els tàrtars
que, a ambues ribes, estarien sacrificant oques als ancestrals déus de la Terra
i tocant l’acordió respectivament, i fins al Caspi un altre cop, passant per
Volgograd, Saràtov, Samara, Astracan... Però no podia ser: el trajecte dura només
tres hores, i una estona després de passar per sota del funicular, el vaixell
fa mitja volta i de tornada cap a Nijnii Nóvgorod.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9rbrgHW9tGByrimANyRmQuoP4Yhhd0PzYAK60za_RBXOyAMQnNMmuihsHuiG-BxDBLrA64MyGLgpEH44jwSz-X5zFLHjRJzxq1GxOCROSe-Xaq4CQLhpTcjA3M8FLaFUorRFqYkGCbQ/s1600/DSCF5806.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9rbrgHW9tGByrimANyRmQuoP4Yhhd0PzYAK60za_RBXOyAMQnNMmuihsHuiG-BxDBLrA64MyGLgpEH44jwSz-X5zFLHjRJzxq1GxOCROSe-Xaq4CQLhpTcjA3M8FLaFUorRFqYkGCbQ/s400/DSCF5806.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">El telefèric. És la nova atracció turística de Nijnii Nóvgorod, construïda
l’any 2001. O el 2008. O el 1997. La veritat és que no ho sé, i tant me fa. A
mi el que em va fer gràcia és que l’accés al telefèric és just darrere de la
mesquita tàrtara. M’agraden les mesquites tàrtares, no sé si ja ho havia dit.
Les velles, de principi del segle XX. Les noves són una horterada. Però les
clàssiques les construïen amb gràcia, normalment amb les donacions econòmiques
d’un prohom de la comunitat tàrtara, i són com esglésies russes, només que són
mesquites. Amb l’excusa de comprar una aigua vaig entrar a la botiga de la
mesauita, on una velleta molt simpàtica va estar molt contenta del meu “rähmät”
(gràcies, en tàrtar) i, amb interès, no em va conestar cap de les preguntes que
li vaig fer, sinó unes altres. Però tant feia, perquè la dona no tenia dents, i
igualment no l’entenia. I això que em parlava rus, i no tàrtar. Li vaig
preguntar aproximadaments quants tàrtars viuen a Nijnii Nóvgorod (com si ella
ho hagués de saber, ves) i em va respondre que molts tàrtars eren generals de
l’exèrcit i es casaven amb russes. Oi que bé. I que ara molts dels feligresos
de la mesquita eren “negres” (és a dir, del Caucas o de l’Àsia central). Li
vaig demanar permís per anar al lavabo, me’n va donar, i abans de sortir del
territori de la mesquita vaig tirar unes quantes fotos. Feia força pena veure
com la cúpula i el minaret, totes arrodonides, petitones i coquetes elles,
perdien tota la seva humil dignitat davant dels tres enormes blocs de pisos que
han construït darrere del temple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivYTwhmSzv-k1-hHU10ZdCBfnINU5TiSoY35jRtHVtDLRTl6jshazTUENP1X1Wyju_dykQDnhaJHp5vR3zyonbFgWCZaCeH4JKLWfG2Fi06IjPhc2J1-HxqMYxsstJl-XgDHbQ3RiaQrY/s1600/DSCF5822+-+Copy.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivYTwhmSzv-k1-hHU10ZdCBfnINU5TiSoY35jRtHVtDLRTl6jshazTUENP1X1Wyju_dykQDnhaJHp5vR3zyonbFgWCZaCeH4JKLWfG2Fi06IjPhc2J1-HxqMYxsstJl-XgDHbQ3RiaQrY/s400/DSCF5822+-+Copy.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Tothom vol travessar el Volga amb telefèric, i per això hi ha molta cua per
comprar tiquet. A la taquilla de Nijnii Nóvgorod, però, només es pot comprar el
d’anada. El de tornada ja te’l compraràs quan tornis, que per alguna cosa és el
de tornada. A cada cabina amb forma d’ou hi caben sis persones. Una noia molt
alta i força guapa que s’abraçava amb un noi amb qui compartia altura i saliva
però no atractiu físic em mirava molt fixament i somreia. Jo pensava que en
qualsevol moment el noi em pegaria perquè la seva nòvia em mirava. Però no, la
noia em va continuar mirant fascinada, suposo perquè em veia cara de
guiristanès, a la qual impressió ajudava la meva samarreta del Festival de
Curtmetratges de Manlleu. Però no va passar res, el noi estava comprensiblement
ocupat menjant-se-la. Un cop a dins l’ou volador amb cable, vaig constatar, un
cop més, que els humans són uns animals ben curiosos, una mena d’ornitorincs
amb hipoteca. Es veu que l’experiència ovosuspensòria no era completa si, a
mesura que anaves pujant, no exterioritzaves el terror que et produïa
l’experiència a la qual t’havies sotmès voluntàriament. Cada cop que passàvem
per un engranatge calia espantar-se histriònicament, cridar “Aaaah, per què
m’heu fet pujar aquí?” perquè els amics o amigues responguessin “Has vingut per
voluntat pròpia” i riguessin. Quan s’arribava al punt més alt de la catenària
calia recordar als companys de cabina que ens trobàvem al punt més alt de la
catenària, i era, a més, el moment ideal per recordar averies reals o
inventades que han obligat els passatgers a estar penjats mitja hora, tres
quarts, una hora sobre el riu. “Caure a l’aigua és millor que caure sobre la
terra ferma, ha, ha!” Ben mirat, sí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL7g4Q18f1F3DqHk4eY29hQXtO7iOTqvukK8A_JNzlcyf5VoZbPmM98_LFIQBmWabd2H95MP64K9edGuEx_qwnTnZxrZ-lOjo0g0_szmQKxUENuAgbCddzqpiFxwUgoTY6Q-IR87J29pk/s1600/DSCF5853+-+Copy.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL7g4Q18f1F3DqHk4eY29hQXtO7iOTqvukK8A_JNzlcyf5VoZbPmM98_LFIQBmWabd2H95MP64K9edGuEx_qwnTnZxrZ-lOjo0g0_szmQKxUENuAgbCddzqpiFxwUgoTY6Q-IR87J29pk/s400/DSCF5853+-+Copy.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A l’altre extrem del telefèric (o funicular, o telecabina) s’alça la ciutat
de Bor, paraula que no només dóna nom a aquest municipi poc menys que anodí,
sinó que a més és una de les moltes que significa “bosc” en rus. He sigut
injust. La ciutat, com tot en aquest món, tenia coses interessants. La primera
és que, just a la sortida del funicular, et rep un immens cartell que
t’informa, per si de cas, que la prescindible localitat de Bor és un territori
“lliure de drogues”. Tenint en compte els atractius que ofereix el lloc,
aquesta afirmació és difícil de creure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les ciutats russes els edificis solen estar disposats en quadrat, deixant
un espai lliure al mig on la gent aparca el cotxe, passeja els nens i els
gossos, escup al terra escoltant música txumba txumba en xandall i beu cervesa
o es droga (menys a Bor, clar). Part d’aquesta àrea és ajardinada... a l’estiu
i la primavera, perquè la resta de l’any o és un fangar o està coberta de neu.
Uns imaginatius habitants de Bor havien convertit els parterres de davant de
casa seva (i els parterres russos són molt amplis) en una mena d’exposició
d’elements de decoració urbana fets amb deixalles (inorgàniques). Hi havia
palmeres muntades amb ampolles de plàstic, verdes per a les fulles, marrons per
al tronc, bolets fets amb cascos d’obra pintats i altres objectes arrodonits.
Marietes i porcs fets amb garrafes, i moltes coses més. No només sorprenia la
i</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjteXFg08BqgzehjHcQapQVYNCcoAyBtinduV4UXfY8gEudRA86ugSxRnnzkbND0MPp9lcr7aXOvta12-I_uYOg5MiKzKzT0xIgXAxHWbts2NJK2nlvB7BzhMaojA1kImV08v2KikjgMlQ/s1600/DSCF5835.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjteXFg08BqgzehjHcQapQVYNCcoAyBtinduV4UXfY8gEudRA86ugSxRnnzkbND0MPp9lcr7aXOvta12-I_uYOg5MiKzKzT0xIgXAxHWbts2NJK2nlvB7BzhMaojA1kImV08v2KikjgMlQ/s400/DSCF5835.JPG" height="300" width="400" /></a></span></div>
<span lang="CA">maginació i la traça de l’autor o autors (o autora, o autores), sinó que tot
estava intacte. Ningú havia trencat cap palmera, ni havia pintat cap polla al
cul d’un porc, ni tetes a les marietes (que aleshores haurien passat a ser
“maritetes”, hahahahahaha... no, val, no té gens ni mica de gràcia) ni res. Ho
vaig trobar encomiable. També vaig trobar digne de lloança que algú hagués
dedicat part del seu temps a embellir la ciutat (d’acord que potser impel·lit
per la necessitat). Potser, posats a tenir confiança en la humanitat, un grup
de veïns van dir “Va, organitzem activitats per als nens, perquè es diverteixin
durant l’estiu i desenvolupin la creativitat i facin alguna cosa maca de la
qual puguin dir ‘Això ho vam fer nosaltres i ara la nostra ciutat és més
maca!’”. I als borratxos amb xandall que escolten música txumba txumba i
s’emborratxen amb xandall i escupen al terra ni els passa pel cap de
destroçar-ho, perquè són borratxos i no tenen gust musical, però no són uns
imbècils. I cap ordenança municipal va obligar als veïns a retirar les
palmeres, els bolets, les mari(t)etes ni els porquets amb l’argument que no
tenien permís, i que era un perill per a la salut pública i ocupaven espai
públic.</span></div>
<span lang="CA">
<o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWNupmM0OgerFodojN1XXebN5OcO8kwfDGkWXRMCnRhotHh_OKkiinJKZOoWE9je7yVPC56Bkb3LXHTy12aSVIeTwPId_117M3pdSkjEFuLNFAanVA7JzMc04zKrlQlAdc4h3ocROQj8w/s1600/DSCF5826.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWNupmM0OgerFodojN1XXebN5OcO8kwfDGkWXRMCnRhotHh_OKkiinJKZOoWE9je7yVPC56Bkb3LXHTy12aSVIeTwPId_117M3pdSkjEFuLNFAanVA7JzMc04zKrlQlAdc4h3ocROQj8w/s400/DSCF5826.JPG" height="300" width="400" /></a><span lang="CA">Uns metres més enllà, a la plaça principal de Bor, hi ha un memorial als
homes locals morts durant la Guerra (Mundial o Pàtria, cadascú que triï).
Consisteix en unes vitrines on hi ha grans fotografies dels borencs que van
anar a la guerra i no en van tornar. Hi ha l’habitual, esperable i comprensible
profusió d’estrelles roges, corones de flors i cintes taronges i negres. El més
impressionant de la plaça és, però, un complex escultural de pedra negra que
representa uns joves forts i angulosos que se’n van a la guerra, fusell en mà.
A un d’ells l’abraça una dona que li posa el cap al pit, possiblement conscient
que no el tornarà a veure mai més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Què voleu que us digui, a mi em van tocar més la
fibra les palmeres i els porquets fets amb
ampolles. De fet, si quan toqués anar a una guerra tothom estigués ocupat
transformant garrafes i pots de plàstic en palmeres, bolets i marietes, potser
viuríem més tranquils.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I mireu si n’engendra, de pensaments profunds, una passejada per la ciutat
de Bor. Perquè després us en foteu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-75715695194351654842013-08-10T14:59:00.005-07:002013-08-13T01:53:20.287-07:00Àstrakhan: aproximació, abordatge i impressions<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s1600/DSCF5632.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br />
<div style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s1600/DSCF5632.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s1600/DSCF5632.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>
<br />
<div align="justify">
<div align="justify">
<div align="justify">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s1600/DSCF5632.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s400/DSCF5632.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El nostre tren es deia "Lotus". Molt mono.</i><br />
<i><br /></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1sI69x4FPMybhMFYbZjL7ARoNN1_2AMQboFUjbiD3gDjs-5mIRZle6R8UCx7oyjAulhyphenhyphenetNhKYWYdIHOsXFIg3CLNW9wyIwY3xtHXXbGTZGuTD4adyNG66TQ_1zR8xFWxmr58ZBqg6oE/s1600/DSCF5632.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
</a></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
Dotze, tretze anys més tard, tornem a arribar a Àstrakhan. Ara, amb tren. Trenta hores de tren que a mi m’han servit per tranquil•litzar-me perquè m’han demostrat que encara m’agrada viatjar. A la segona nit, durant una parada de prop d’una hora en un poblet diminut he aprofitat per esbrinar per què havíem parat prop d’una hora en un poblet diminut. “Canviem la màquina”, ens ha explicat el cap del nostre vagó, que era menut i bigotut i al principi li ha fet gràcia que fóssim estrangers però se n’ha penedit quan ha vist que teníem més xerrera nosaltres en una nit que un rus en una mes. “Que l’amplada de via és diferent?”. No, però es veu que, cada cop que s’entra a un districte ferroviari nou, cal canviar de màquina. I per això els trens russos paren més estona en llocs amb noms com Verbliuzh’ie, Griazi Vor, Zherdevka o Ozherel’ie que a llocs amb noms aptes per a la vida humana. He preguntat més coses al cap del nostre vagó, i a altres senyors amb gorra i uniforme que trafegaven per entre els topalls i enganxalls i vagons i màquines, però tan aviat com em responien m’oblidava del que m’havien dit, perquè em concentrava més en la gramàtica de la pregunta que no pas en la de la resposta, que segur que estava bé. I perquè realment no m’importava el que em responguessin, sinó que érem en un tren (txucutxuc-txucutxuc), i perquè a quarts de dues de la nit havíem parat en una estació on els ous durs valien 3 o 6 rubles, i la botiguera kazaka estava molt contenta de veure’ns, i un senyor del poble se’ns mirava sense creure-s’ho, i una pobra dona perturbada i alcohòlica se’ns mirava sense veure’ns, que ella veia el mateix que veia des de feia anys, o sigui, potser res. I cridant borratxa a un telèfon mòbil va fer teletransportar fins a la botigueta de l’estació un altre senyor borratxo, perturbat i alcohòlic que es va començar a escridassar en directe amb la dona alcohòlica. I de dos ous durs, un parell de paquets de fideus instantanis i un gelat de nata ens en van cobrar 33 o 34 rubles, que no pot ser, que vols dir que no s’han equivocat? Que per aquests diners a Moscou no et diuen ni hola. Bé, i per més tampoc. I en canvi la botiguera kazaka ben contenta d’haver-nos vist i amb els nostres 33 o 34 rubles, i que adéu, adéu, bon viatge. Fins a on? Fins a Àstrakhan. Oi, que bé!</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyt1AqJgXt_Q5xmLNaxELG157vXvgsyaCDADeDPGlxdBtUDwVVbPOiJX5QVIVnvnxQMTP3YS43DylpeHqrEPa85Qs_ZIuyMyZTmljeNun11l-cqPwgIl_j19wx8saM3HVnpPKIoDzz-GA/s1600/DSCF5720.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyt1AqJgXt_Q5xmLNaxELG157vXvgsyaCDADeDPGlxdBtUDwVVbPOiJX5QVIVnvnxQMTP3YS43DylpeHqrEPa85Qs_ZIuyMyZTmljeNun11l-cqPwgIl_j19wx8saM3HVnpPKIoDzz-GA/s320/DSCF5720.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>La calor meridional anima les plantes</em><br />
<em>a créixer i engolir façanes</em></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
I al vespre anterior hem entrat al Kazakhstan, i n’hem tornar a sortir, i hi hem tornat a entrar, i a sortir-ne, com si féssim un sargit en el territori de l’antiga Unió Soviètica, que ex-Unió Soviètica ningú no sap com s’escriu, i com si el nostre tren fos l’agulla, i la via el fil, i el nostre vagó, que era dels últims, seria on hi hauria el forat d’enfilar, i si el Déu dels Ferrocarrils Russos s’enfadés amb el Kazakhstan perquè són musulmans i independents estiraria fort l’agulla i faria un repunt de raïls i més raïls -i més raïls, i més raïls- i a prendre pel cul els pobles de la frontera. Però això no passarà mai perquè és impossible. Com també semblava impossible que caigués la Unió Soviètica i es desintegrés el Mur de Merlín, i oita ara, estem entrant en territori kazakh com si fóssim uns furtius, sense parar als poblets de la banda kazakha, no fos cas que munions de russos i de manlleuencs i de noies de Salomó (Tarragonès) assaltéssim en massa els poblets kazakhs de la frontera, amb els seus gira-sols, les seves cases que són iguals que les russes dels pobles de vint quilòmetres més enllà (però, mmmm... no sé, tenen un no sé què que els hi dóna un aire asiàtic), i els seus kazaks, que fan força gràcia, amb aquella cara de pa de quilo tan rodona i tan xata i clivellada, i amb els barretets d’ala estreta que fan que semblin els senyors baixets i rabassuts d’Andalusia o d’Extremadura que passegen pel parc escoltant “Carrusel deportivo” amb un transistoret incrustat a l’orella seguits d’una gosseta petenera que es diu Linda o Perla i que lladra als cotxes.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYTgEISBVhdCNN3DfnAMVlAOJvlNFJkyv3ENfoLKlt9vuH87_ROXRCdeGxrogMq42qNjXoeKFLA8s7kLkw15zwOnTvcTcI5ZdKG5YihYvr_EjikLIgbs4ih88fzKAV9kPcc-jVD0f6S7Q/s1600/DSCF5730.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYTgEISBVhdCNN3DfnAMVlAOJvlNFJkyv3ENfoLKlt9vuH87_ROXRCdeGxrogMq42qNjXoeKFLA8s7kLkw15zwOnTvcTcI5ZdKG5YihYvr_EjikLIgbs4ih88fzKAV9kPcc-jVD0f6S7Q/s400/DSCF5730.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Kremlin d'Àstrakhan</em></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
I feia molta calor, i això que al matí el vagó ha quedat mig buit perquè han baixat a Saràtov una família de talibans ortodoxos amb sis o set nens, un parell o tres de dones de diferents formats amb mocadors al cap i un home escanyolit amb barba i cueta, com si, cansats que al segle XX i principis del XXI a Rússia tot hagués passat tan ràpid, en algun moment haguessin aturat el temps i tornat enrere, cap al segle XIX. O com si Rússia ara s’estigués venjant de tot el que li ha passat els últims cent anys i contraataqués amb barbuts devots, dones tapades i proles rosses d’ulls vidriosos sortits de la taigà que es van assabentar de què era la Unió Soviètica quan ja no era ni unió ni soviètica, i només era ex o antiga, o ni això. Que a mi m’està molt bé, tot plegat, però no com a excusa per sobrepoblar el planeta i empipar-nos a tots els passatgers tota la nit amb plors i anades i vingudes de canalla al lavabo, que no ho dic jo i prou, que també ho deien els russos.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgikjvO055qEbmxxJJACLpO2xwi09c35wznNfkd483GMS4ydBBTtlVT_aDLxqs3nyfG8Vvh-dZaozNyJGN-Pws1_aAhJbp-ei250HRMrLQ2fd0qt0NGulEux3GVLoDJ715VQs4CbA9TZJ8/s1600/DSCF5640.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgikjvO055qEbmxxJJACLpO2xwi09c35wznNfkd483GMS4ydBBTtlVT_aDLxqs3nyfG8Vvh-dZaozNyJGN-Pws1_aAhJbp-ei250HRMrLQ2fd0qt0NGulEux3GVLoDJ715VQs4CbA9TZJ8/s400/DSCF5640.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Mesquita voladora no identificada</em></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I a Àstrakhan a les sis del matí ja feia un sol que esquerdava les pedres, i el Volga ens ha saludat tranfigurat en milers de mosquits que es menjaven tots els clients exviatgers o futurs viatgers adormits o maldormits que prenien cafè 3 en 1 a sota el bar-tenda de lona de l’andana, i les dones de la cafeteria de campanya ens han dit, cofoies, “Veniu, veniu, d’on sou?” “De Catalunya” “D’on?” “D’Espanya” “Ah! D’Itàlia!” Sí, sí, d’allà mateix. I ens han donat molts tovallons de paper, i un remei contra els mosquits que era un oli natural de clau, i nosaltres hem estat inflat perquè ens pensàvem que era un ungüent típic d’Àstrakhan, i que tot just arribar, viatgers experimetnats i savis com som, ja havíem descobert una particularitat local i n’érem partícips, però ens hem tornat a desinflar quan hem vist que l’oli de clau el fan a Moscou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXMnDAqxPj4Xzx8zqgQSBpB5HERRAbe6mDH-x8znrxhxYeZ7qc2D8zInpXdFL5fHHWmIc9NgaFAbed6PCrdufJPECBDi97nFiBdKz-T6Ib2P5-PxZTh-_X_Dewkk69llV45sKAcibUQc/s1600/IMG_8629.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXMnDAqxPj4Xzx8zqgQSBpB5HERRAbe6mDH-x8znrxhxYeZ7qc2D8zInpXdFL5fHHWmIc9NgaFAbed6PCrdufJPECBDi97nFiBdKz-T6Ib2P5-PxZTh-_X_Dewkk69llV45sKAcibUQc/s400/IMG_8629.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Mercat i mesquita</em></td></tr>
</tbody></table>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I vam entrar al vestíbul de l’estació, tota llargaruda i grisa i blanca i soviètica, i després vam sortir a la plaça de l’estació, que ja no era ni polsosa ni desolada, ni hi havia russes velles de poble amb mocadors de cap involuntàriament fotogèniques que venien pipes de gira-sol negres, primes i llargarudes, sinó molt autobusos i furgonetes de les que se’n diuen “marxrutkes”, i un parell de centres comercials cúbics i molts restaurantets de kebabs, xaixliks i xaürmans.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
En una de les marxrutkes ens van dir que sí, que sí, que anava al centre. “Però a on voleu anar, del centre?” “No ho sabem” “A la plaça d’Octubre?” “Al Kremlin!” “Doncs jo no hi vaig -deia el conductor-, us deixaré una mica lluny”, però va resultar que “lluny” a la capital de l’estepa vol dir al carrer del costat.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I a les set del matí ja feia un sol que esquerdava les pedres, i nosaltres amb les motxilles suant i fent veure que buscàvem un hotel, voltant i voltant per carrers que han de passar per sota dels balcons de ferro colat que alhora fan de porxo de les cases elegants, amb tota aquella recargolamenta metàl•lica i aquelles columnes fines però sòlides, que de seguit que s’acaba l’hivern acaben colgades de parres i lianes i fulles i verd, i sembla que algun dia i els balcons acabaran cedint i es vegetalitzaran i les columnes que els aferren al terra començaran a créixer i a créixer com arbres i els edificis i els balcons cada cop seran més amunt i de les parets despuntaran balconets petits, com plançonets o gemmes, i tota la ciutat serà una bacanal arquitectònico-vegetal, i els tàtars i els russos i els armenis passejaran per sota de les balconades i se saludaran traient-se el barret o la “tiubiteika”, i mercaders jueus d’una altra època aniran de pati en pati accedint-hi pels arcs de volta de totxo i vendran fils i agulles i calces a les matrones russes meridionals, grosses i suades, que prenen la fresca i es venten sota les parres i els llençols estesos i expliquen per mòbil a les seves amigues que elles no es ruixen amb esprai antimosquits, perquè elles ja són prou verinoses.</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNMrCwFTQJvfd1vGMBdIVxZoeaivTaCL7IhOhw03qQI7DuZilsdLViQ0rfKkU5T5xhgEFiDoVrfWe3MwPy5D4u2q4H1abiDzGek28tEV1PriQlHphp-pp5B_C5AKc36qCbtO_5_i80x0/s1600/IMG_8495.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHNMrCwFTQJvfd1vGMBdIVxZoeaivTaCL7IhOhw03qQI7DuZilsdLViQ0rfKkU5T5xhgEFiDoVrfWe3MwPy5D4u2q4H1abiDzGek28tEV1PriQlHphp-pp5B_C5AKc36qCbtO_5_i80x0/s400/IMG_8495.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Més mesquita. Aquesta em sembla que representava</em><br />
<em>que era de les dels radicals txungos.</em></td></tr>
</tbody></table>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I a la mahal•là tàrtara cases orgàniques i flexibles de fusta que tenen diferent forma i mida per dins que per fora s’agombolen l’una contra l’altra, i allà mateix l’antic consolat persa és un palauet de nyigui-nyogui també de fusta però que fa veure que és un edifici de pedra d’estil rus imitació de grec però que no deixa de ser una casa iraniana, que es nota per l’escala exterior i el frontispici. I ara no hi ha ni cònsols ni vicecònsol, sinó nens que estudien alguna cosa, i que quan ens veuen primer ens saluden i després s’estranyen i ens diuen que què volem.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I al mercat la gent ens vol vendre orelles de porc i col fermentada i espècies per al plov i cafè armeni i amanides coreanes i matons més o menys àcids i i gossos de raça i aixetes antigues i pel•lis porno que fan força fàstic i ens volen arreglar el mòbil i em compro uns pantalons curts i unes xancletes que fa molta calor per ser Rússia i trobo un armeni que em rapa però mentrestant parla per Skype amb la sogra que és molt bona dona. I els musulmans ofereixen coses musulmanes, con perfums i rosaris i catifes per pregar, i els pagesos venen cogombres tirats de preu i fruites del bosc i molts tipus de peixos secs i varietats de tomàquets i blocs de te calmuc, amb lletres xineses i russes marcades en el propi te.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrMnr_vnjwRg2GdmX27aRvnPBdrFT_RP6WP81Bkd52y2VB1snAKwp1ykS-S25oNiG36tTQ2s40zStbsbSLtxzxoehAYwdHbG56yXyht8JdopLDbI9xei0SheeawU0QeYoD3EZcKYVrW6k/s1600/DSCF5709.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><em><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrMnr_vnjwRg2GdmX27aRvnPBdrFT_RP6WP81Bkd52y2VB1snAKwp1ykS-S25oNiG36tTQ2s40zStbsbSLtxzxoehAYwdHbG56yXyht8JdopLDbI9xei0SheeawU0QeYoD3EZcKYVrW6k/s400/DSCF5709.JPG" width="400" /></em></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>El Volga es travessa amb transbordador.</em><br />
<em>Els ponts són per als tites</em></td></tr>
</tbody></table>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I la gent llença les escombraries davant de l’església catòlica, i tunegen el cotxe davant de la mesquita, que aquí també hi ha molts quillos però tenen una altra forma i uns altres cotxes.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I quan agafes una marxrutka per anar a un poble on hi ha un temple budista que acaba sent d’uralita al costat una dona parla en rus amb la seva mare que parla en tàrtar, i que porta els cabells tenyits de vermell i les dents d’or i molts mocadors, i de tant en tant la filla li diu alguna frase en tàrtar però amb molt accent rus, i penses que quina merda, que ja ni els tàrtars parlen tàrtar amb accent tàrtar. I un cop al poble a la gent tant li fa que hi hagi un temple budista, fins i tot als budistes, però trobo un restaurant calmuc i uns calmucs em pregunten que si he anat allà per “afers budistes”, i jo els dic que sí, a veure i m’expliquen quan obren el temple. Però ells no saben res.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0-JFE0L_8SYae-36ILFJdEJTuO2btPn1dlBRwNdq18esU429joAVIfvYruvqqnoTuN-Uk3kpI6O4bsvZpKSsAa6JD0DZcr2a5ST4eazPnaQYFUaquAn58OHFVTD49tcWJkGQ7kbISyw/s1600/DSCF5736.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" jsa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK0-JFE0L_8SYae-36ILFJdEJTuO2btPn1dlBRwNdq18esU429joAVIfvYruvqqnoTuN-Uk3kpI6O4bsvZpKSsAa6JD0DZcr2a5ST4eazPnaQYFUaquAn58OHFVTD49tcWJkGQ7kbISyw/s400/DSCF5736.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Temple budista als confins de Calmúquia i Àstrakhan</em></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I torno al vespre del poble, i tothom que puja a la furgoneta diu que va “a la ciutat”, que se sobreentén on</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
van, que al delta del Volga de ciutat només n’hi ha una. I té balcons que creixen, i passejos del riu que neixen i que són molt cars i es mengen tots els impostos dels ciutadans, i una illa verda verda al mig del riu just a davant del centre, i grues molt grans que treuen el cap per la zona industrial, i un pont que passa per sobre el riu i un riu que passa per sota el pont. I esglésies, i botigues on els dependents et somriuen, i parades de <em>kvas</em>, i un parc, i museus, i adolescents embarassades i adolescents que ja han parit, i molts russos que els prova el sol, i les antigues cases de comerç persa, armènia i índia, i mesquites i mercats, i les mansions modernistes i les acadèmies de cadets de quan la ciutat era alguna cosa, i el kremlin, tan blanc, tan blau, tan asiàtic per accident. I el Volga.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="text-align: justify;">
I Àstrakhan. </div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.blogger.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: right;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4606544390225166347.post-46749955860907481462013-08-04T11:16:00.000-07:002013-08-05T04:53:15.874-07:00De Moscou a Àstrakhan (sense passar per Hèlsinki): fase preliminar<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Deu fer mes o menys un mes vaig tenir una setmana lliure a la feina, i vaig decidir que seria una bona idea anar cap al nord-oest, per visitar Finlàndia. Per això, uns dies després amb una amiga ja compràvem bitllets per anar a Àstrakhan, al sud-est.<br />
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
A mi, Àstrakhan és possiblement la ciutat russa que més m’agrada de totes les que he visitat (de les que no he visitat no us en sabria dir gran cosa). Si mal no m’erro, la primera ciutat russa on vaig anar, a part de Moscou, va ser aquesta. Bé, no, menteixo, va ser Volgograd, pero jo no volia anar-hi, m’hi van fer parar de camí a Àstrakhan... i la veritat es que Volgograd també és una ciutat fascinant, però per motius, malauradament, més macabres.<br />
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
El primer cop que vaig arribar Àstrakhan va ser, doncs, des de Volgograd, en un viatge d’unes deu hores en un autobús atrotinat (i vermell, me’n recordo bé) que va ser memorable per diverses raons. Primer, perquè va ser la primera vegada que veia l’estepa i, en veure tant terreny pla, vaig pensar “Hosti, això és com el Segrià, només que continua”. Segon, perquè en cert moment del viatge vaig tenir una necessitat fisiològica d’execució improrrogable, i quan en vaig anar a informar el conductor, em va dir:<br />
- T’hauràs d’esperar que arribem al lavabo.<br />
- I no pot parar abans? – vaig preguntar, en un to que més aviat era de súplica. El xofer, sorprès, em va respondre:</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
- Abans? I on vols fer les necessitats?</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br />
Aleshores, amb un ample moviment del braç li vaig mostrar l’immens ermot que ens envoltava, que a mi se m’apareixia com un urinari de possibilitats il•limitades. Però el cívic conductor se’m va mirar escandalitzat, i no va aturar la guagua fins que, al cap d’una estona, no es va albirar a l’horitzó de la vasta extensió de territori una caseta que feia d’excusat d’aquelles contrades. Aquell dia vaig aprendre una lliçó molt important: a l’estepa NO s’hi pixa.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZP9C1lLDYBwE5YaS4c0cS0GO_KwH6R0EaPDhhbw3Gej-0FDtO9UGIZTk6-EMtEUOXZGsILoUsn8AFlYtHY2jePuvmCny9jrJoARBAE7Gzbk4WfxzTmdWYzWnTTNtJFPN8vHps-fr90qc/s1600/IMG_8597.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" dba="true" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZP9C1lLDYBwE5YaS4c0cS0GO_KwH6R0EaPDhhbw3Gej-0FDtO9UGIZTk6-EMtEUOXZGsILoUsn8AFlYtHY2jePuvmCny9jrJoARBAE7Gzbk4WfxzTmdWYzWnTTNtJFPN8vHps-fr90qc/s400/IMG_8597.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> <br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<em>El primer cop que vaig anar a Àstrakhan</em><br />
<em>no hi havia ni el passeig del Volga</em><br />
<em>ni aquests dos nens</em><br />
(fotografia de Natàlia Boronat)</td></tr>
</tbody></table>
L’anècdota més destacable del viatge, però, va tenir lloc quan, després d’avançar quilòmetres i quilòmetres durant hores per una recta inacabable sense creuar-nos amb cap altre vehicle, de sobte va aparèixer, a la llunyania, un cotxe aparcat al voral del carril contrari (a la cuneta, vaja). En apropar-nos-hi en va sortir un home, que va fer senyals de parar al nostre conductor. L’autocar va parar, i l’home de la estepa va tornar a dintre el cotxe, en va sortir amb un ram de flors, va pujar al nostre autocar, va buscar certa dona entre els passetgers, i quan la va trobar se li va apropar, li va donar el ram de flors, i després de fer-li un petó, li va dir “Feliç 8 de març!”.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Homes, a veure si n’apreneu dels russos, lluços!<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
I mireu si en passaven de coses interessants l’any 2000 o 2001, a la carretera recta de centenars de quilòmetres que uneix Volgograd i Àstrakhan.<br />
<br />
La primera imatge que vaig tenir d’Àstrakhan fa uns deu anys va ser l’estació de tren (rectil•línia, soviètica, immensa), que s’estenia tota llargaruda en una esplanada polsosa. (No, llestets, no m’he equivocat: l’estació de busos era al costat de la de tren.) Una velleta pintoresca amb un mocador virolat al cap venia pipes al costat de l’estació, i una de les meves companyes de viatge li va fer una foto descaradament, cosa que no em va agradar ni a mi ni, suposo, a la velleta.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr36Xxd_afKg8XCTogOa-aF1u5mk03ys7SUxhiVN9l_DEAGevLUOQyVY3iggo81uHS4N5eKyHRzvqP79Mu9C7s411ea6cMARpZlILqQN-IgvlL7cXE-m2ZM4W_OZSrwCaomijPfAQAJ8I/s1600/IMG_8612.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" dba="true" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr36Xxd_afKg8XCTogOa-aF1u5mk03ys7SUxhiVN9l_DEAGevLUOQyVY3iggo81uHS4N5eKyHRzvqP79Mu9C7s411ea6cMARpZlILqQN-IgvlL7cXE-m2ZM4W_OZSrwCaomijPfAQAJ8I/s400/IMG_8612.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>El passeig del Volga és un bon lloc per anar a lluir la perxa</em><br />
(fotografia de Natàlia Boronat)</td></tr>
</tbody></table>
Un cop a la ciutat, la primera alegria que vam tenir va ser haver aconseguit que la recepcionista d’un hotel molt soviètic i molt entranyable ens llogués un parell d’habitacions després d’assegurar-nos, per activa i per passiva, que no en tenia cap de lliure. Va resultar que érem els únics clients.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
La segona alegria, almenys per mi, va ser constatar que Àstrakhan estava a l’altura de les meves expectatives. No recordo exactament què em va fer venir ganes originalment d’anar a Àstrakhan en comptes de, per exemple, Sant Petersburg o Iekterimburg, però em conec, i segur que hi va tenir a veure la situació geogràfica de la ciutat (al final de l’estepa, al delta d’un gran riu en un mar exòtic, en una terra on es creuen els camins de l’islam, el budisme i l’ortodòxia...) També devia ser que trobava el nom evocador... Astracan, Àstrakhan, Ashtarkhan, Adzhitarkhan, Khazitar Khan, Astorokan, Pytrakhan... la ciutat apareix documentada sota diferents denominacions fins que no es va arrelar i popularitzar-se el nom actual al segle XVII. Tots aquests epònims provenen de Hadji Tarkhan, un musulmà (potser un tàtar) a qui es coneixia així perquè era un home lliure <i>(tarkhan)</i> que havia realitzat el peregrinatge a la meca (el <i>hadj</i>). Però movent-te amb transport públic pels pobles de la província, tothom s’hi refereix simplement com a <i>górod</i>, ciutat. O <i>la</i> ciutat.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Quan hi vaig arribar per primera vegada, la ciutat mostrava la seva decadència al naixement del segle XXI amb el mateix orgull que als inicis del segle XX devia haver mostrat la seva esplendor i sofisticació, adquirides a través del seu port (a la desembocadura fangosa del Volga a la mar Càspia, des d’on sortien vaixells que portaven passatgers i mercaderies a Bakú, Makhatxkalà o a les costes iranianes), i també gràcies a l’exportació de caviar a Europa i Amèrica, que feia florir l’activitat comercial.</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Al tombant del segle XXI, però, als característics balcons astrakhanesos ningú no hi prenia la fresca perquè els taulons del terra, quan n’hi havia, estaven podrits, i les treballades baranes de ferro forjat estaven trencades i rovellades. Als bancs i hotels modernistes se’ls escrostonaven les façanes, i pels corredors dels vells edificis administratius i de les acadèmies navals semblava que hi transitaven els fantasmes dels escrivents i els cadets. Em va fer la impressió d’una ciutat que havia viscut un breu però intens <i>Dorado</i>, i que d’un dia a l’altre tot s’havia acabat i els carrers de la part antiga havien quedat dissecats. Em va recordar alguna pel•lícula (que potser no he vist mai) sobre una incipient ciutat de l’oest americà, en part per l’aire de terra fronterera que es respira en aquesta regió del sud de Rússia.</div>
</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
A la tarda, passejant amb les meves amigues i companyes de viatge pel centre de la ciutat, que tenia un aire assossegat i provincià, al final d’un carrer polsós, potser sense asfaltar, ens va aparèixer l’entrada del kremlin de la ciutat, un campanar barroc, solitari, imponent talaia d’una muralla robusta. Al recinte de la fortalesa s’hi podia entrar sense que cap vigilant et digués res, motiu pel qual uns adolescents seien bebent i fumant dins d’una de les torres enmig d’escombraries.</div>
</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" dba="true" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIVWIOxjDti5Z8Mn2vc_9Yrgx9CjLc5YSY20rH22LtnsIZQB07hxBE4bv80HT15p2YXrm9mFDSryM7E_yflTnJ59k8Ns1kravbue-KpkRgjD4U_ZitkXjHMLwLCoyyhw1qnVwjEya0x0o/s400/IMG_8615.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em>Algunes passejantes queden de pedra </em><em>quan s'adonen</em><br />
<em>que el fons d'armari els ha quedat</em> demodé (fotografia de Natàlia Boronat)<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
En cert moment em devia afartar de la companyia de les meves amigues (abans em passaven, aquestes coses. Ara ja no tant) i vaig decidir anar per feina. És a dir, a veure el riu. El Riu. El Volga. Per ample i majestuós que sigui, el curs d’aigua que es pot veure des del moll de la part antiga no és més que un dels centenars de braços en què es ramifica el Volga abans de desembocar al Caspi. Quan em vaig haver empassat pels ulls tota l’aigua que vaig poder, vaig entrar a menjar costelles de peix (els peixos dels grans rius creixen tal com cal) i a beure cervesa en una mena d’antre on senyors bevien vodka, cervesa i altres coses entre parets folrades de linòleum que imitava la fusta. M’ho estic inventant, això del linòleum, però segur que la decoració real no era gaire millor. Ni falta que feia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br />
Més de deu anys després, quan vaig intentar trobar l’antre per tornar a menjar costelles de peix al passeig deixat i polsegós del costat del riu, no el vaig trobar. Ni tampoc el passeig. Bé, el passeig sí que hi era, però presentava un aspecte totalment diferent.</div>
</div>
</div>
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
I per saber quin aspecte presentava, us haureu d’esperar que ho escrigui i ho pengi.</div>
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16540966066523084695noreply@blogger.com0